Cerca de notícies

Enquesta

Broadway en versió simfònica, a L'Auditori

11/1/2014 |

 

L'OBC interpreta, amb actors anglesos, temes de musicals com 'West Side story' i 'Els miserables' L'OBC en un assaig aquesta setmana amb Robert Purvis a la batuta i cinc intèrprets anglesos a les veus. El director Robert Purvis descansa en un dels camerinos de L'Audirori, en l'entreacte d'un assaig del concert L'OBC i Broadway. S'incorpora i, somrient, saluda en català. Quan va saber que vindria a treballar a Barcelona va voler aprendre's, com a mínim, els números en castellà. Va descobrir que al McDonald's de Manchester hi havia un treballador estranger, que ell va identificar com a espanyol. Li va demanar ajuda i va resultar que era un català que es va convertir fugaçment en el seu mestre. "El primer que has de fer com a director és aprendre't els números en la llengua del lloc on actues", diu taxatiu. L'estada a la ciutat serà prou breu perquè no necessiti dir res més que "del compàs tres al noranta-dos", diu. Avui i demà el director musical -que a Londres ha fet anar la batuta a Chicago, El fantasma de l'òpera i al Kiss me, Kate de la Royal Shakespeare Company- capitanejarà l'Orquestra Simfònica de Barcelona en dos concerts consagrats al musical, amb cinc cantants habituals del West End anglès, l'altra Meca del musical juntament amb Broadway: Deborah Myers, Louisa Lydell, Ian Virgo, John Addison i Adrian Der Gregorian. L'aposta de L'Auditori s'explica per la necessitat d'ampliar el seu públic habitual, una jugada que ha sortit rodona si es té en compte que quasi s'han exhaurit entrades -de 4.000 localitats-, amb un 70% de públic no abonat. "El musical parla directament a tothom. Sovint l'òpera comporta dificultats amb la llengua o amb la complexitat de la música, i el musical es canta de manera més similar a una conversa i, per tant, és més comprensible. Però les idees i la poesia dels musicals són superbs", defensa el director. Per als intèrprets, cantar amb una orquestra al darrere i poder-se concentrar només en la veu, sense haver de ballar i actuar, és un luxe inigualable. "Jo vaig ser format en música clàssica -diu el tenor John Addison, que també ha actuat en obres mítiques com My fair lady, Sweeney Todd, Els miserables i El fantasma de l'òpera -. Cantar amb una orquestra tan gran és un luxe, sona brutal. A Londres solem cantar amb quinze o vint músics". Els actors traslladaran a Barcelona un segell musical del West End que és inigualable. "Els musicals, a Anglaterra, més aviat són una opereta, on tot és cantat. A Broadway, en canvi, hi ha grans autors que fan el guió i les obres tenen dues característiques bàsiques: el vodevil, amb escenes dialogades, i la tradició jueva", afirma Purvis. "Sobretot els musicals clàssics americans són obres per sentir-se bé, seure al teatre i oblidar-se de tot", hi afegeix el cantant. Curiosament, director i actor coincideixen en un dels seus musicals preferits, i no és un clàssic: és Chess, una història de jugadors d'escacs en plena Guerra Freda que van compondre els antics membres d'ABBA. Un homenatge a Shakespeare El repertori del concert està farcit de peces reconeixibles. La primera part és un homenatge a Shakespeare a través dels autors que van utilitzar els seus arguments en musicals. És el cas de Leonard Bernstein, que a West Side story es va inspirar en Romeu i Julieta ; del Kiss me, Kate,de Cole Porter, que es basa en L'amansiment de la fúria, i The boys from Syracuse, de Richard Rodgers, que beu de La comèdia dels errors. "Les estructures de les seves obres són tan clares que funcionen molt bé en musicals. Shakespeare està amagat en moltes obres. Els autors hi recorren automàticament quan escriuen", diu Purvis. La segona part del concert és pur divertimento : Evita i El fantasma de l'òpera d'Andrew Lloyd Weber i Els miserables de Schönberg, entre altres. Per què els ha escollit? "Fan un xou bonic -respon, rient, Purvis-. Sempre has de fer un programa que tingui sentit internament i que, a sobre, funcioni".

L.S.
Ara