Almanac
Agenda
NotíciesCerca de notícies
Enquesta
NOTÍCIA
Si voleu clàssica, dues tasses
3/12/2013 |
Pot permetre’s Barcelona el luxe de dos esdeveniments musicals a la mateixa hora?
En vista d’algunes coincidències a la cartellera de la clàssica, es diria que Barcelona és una ciutat de vida musical agitada i rutilant. I no és així. El públic aficionat pot lamentar avui haver d’escollir entre dos exquisits plats com són René Jacobs i el seu projecte historicista sobre Mozart al Palau, i la Wiener Akademie i el seu cor Sine Nomine interpretant El Mes
sies de Händel a L’Auditori. Dos concerts que no només estan programats el mateix dia –i a dues jornades del cicle d’orquestra internacional a L’Auditori, amb la Simfònica de Viena i Maria João Pires–, sinó que tenen lloc a la mateixa hora d’aquest dimarts 3 de desembre. Vaja, que si vostès volien tastar un bon brou, aquí en tenen dues tasses. Però juntes.
No és la primera vegada que passa. Hi ha una tradició de coincidències en el panorama de la música en directe de la capital catalana. L’última va tenir lloc amb un esperat concert del Quartet Casals a la sala Oriol Martorell de L’Auditori, programat a la mateixa hora que el simfònic de l’Orquestra del Liceu a pocs metres, a la sala principal. I una altra de molt sonada va ser al gener, quan l’Orquestra del Mariinski interpretava Iolanta en versió concert al Liceu, mentre la del Liceu oferia un dels seus simfònics al Palau.
Això no seria una dificultat si ens trobéssim en una altra conjuntura econòmica. Avui dia no val lamentar no haver fet un sold out per rendibilitzar el cost d’una producció, que en el cas del Messies en gira de la Wiener Akademie no arriba a 70.000 euros, i en el cas de la producció de Le nozze de Jacobs, primícia del Palau a Espanya, se situa en la mitjana de Palau 100, uns 100.000 euros (s’espera recuperar-ne el 90% amb la taquilla: a 175 euros les més cares).
De fet, i tornant a l’assumpte de les coincidències, la preocupació dels auditoris en ciutats com Londres –que poden permetre’s centrar-se en el repertori– és no repetir compositor. Aquí valorem especialment la presència de formacions internacionals i de figures amb projecte personal.
En aquest cas, el Palau presenta la segona entrega d’un projecte de llarg recorregut, un encàrrec a René Jacobs per oferir en quatre anys quatre òperes fonamentals de Mozart en versió concert i amb criteris historicistes, concretament del període neoclàssic. Després de la celebrada
Flauta màgica de l’any passat, la Freiburg Baroque Orchestra interpreta avui Le nozze di Figaro, a la qual seguiran Don Giovanni i la temporada 2015-2016 Così fan
tutte, fins a completar la trilogia
Mozart/Da Ponte. La data per a aquestes Nozze la tenia el Palau fixada amb temps, i per això tenia poc marge de maniobra.
I és cert que el programa del director belga no té res a veure amb el barroc i nadalenc Messies de Händel amb què debuta a L’Auditori la Wiener Akademie, dirigida per l’austríac Martin Haselböck –amb dues baixes, per cert: Núria Rial i Jordi Domènech substitueixen la soprano Anna Prohaska per indisposició i el contratenor Robin Blaze, respectivament–. Però sí que coincideix la inquietud de les dues batutes per oferir una versió historicista de dues obres del s. XVIII. Amb tot, és possible que la d’avui sigui l’última coincidència, ja que tant L’Auditori com el Palau diuen que han ampliat la comunicació, amb eines electròniques.
“Des de l’abril disposem d’un calendari electrònic conjunt amb el Palau –diu el director de L’Auditori, Joaquim Garrigosa–, en el qual cadascú apunta a grans trets les característiques del concert. Així, si un sospita que pot coincidir té la possibilitat de contrastar”. Garrigosa, que al·lega que aquest Messies és un concert en gira difícil de reubicar, diu que en aquests moments ja sap què preveu programar el Palau les pròximes tres Setmanes Santes. “I no només mirem de no fer la mateixa Passió de Sant Mateu. També evitarem repetir recitals de piano, per exemple: seria absurd tenir Josep Colom el dia que el Palau porta Sokolov”.
Maricel Chavarría
La Vanguardia
