NOTÍCIA

El pianista Alfredo Rodríguez (l'Havana, 1985) ho explica tot a través de la música. Fins i tot, les seves opinions polítiques: "No crec que tingués cap problema per tocar a Cuba. Mai m'he manifestat políticament. Prefereixo dir les coses amb la música. Si s'entén, bé, i si no també", diu somrient. Rodríguez, fill d'un popular músic i presentador de televisió cubà, amb el mateix nom, viu des de fa cinc anys als Estats Units. Al desembre tornarà per primera vegada a Cuba: "Necessito tornar. Ho necessito massa. Sé que estan passant coses i me les estic perdent", diu.

La vida d'aquest pianista va canviar radicalment quan l'influent Quincy Jones el va veure tocar el 2006 a Mont-real. "És un dels millors pianistes de jazz del món. I ho dic des del coneixement d'haver estat envoltat dels millors músics del món", va dir el guardonat productor musical, que acumula 27 Grammys. Des d'aleshores, Rodríguez treballa amb Jones i viu a Los Angeles. Demà estrena al Palau de la Música, dins el 45è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz, una peça seva, La jungla . L'acompanyarà l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), dirigida per Rubén Gimeno. "M'he inspirat en una pintura del mateix nom de Wilfredo Lamb [pintor cubà del segle XX]. Sóc un fanàtic empedreït de la seva obra", explica. La jungla de Lamb és un claustrofòbic quadre en què figures humanes es juxtaposen amb monstres, animals i plantes. Rodríguez explica que la seva composició musical és una metàfora del món en què vivim. Per interpretar aquest híbrid de jazz i música clàssica, l'orquestra vallesana ha incorporat percussions cubanes.

L'escandalosa 'Porgy and Bess'

El concert continuarà amb Rhapsody in blue de George Gershwin, que Rodríguez interpretarà també en el paper de solista. Escrita el 1924, Rhapsody in blue introdueix les sonoritats del jazz al món simfònic. El concert acabarà amb una altra obra de Gershwin, la suite instrumental de l'òpera Porgy and Bess . El compositor nord-americà va escandalitzar els seus contemporanis amb aquesta òpera que explica la història d'un grup de negres que es mouen en un entorn de misèria, drogues i prostitució. Per ser més realista, Gershwin va contractar cantants afroamericans per als papers principals i cantants blancs per als secundaris.

Cuba necessita nous problemes

A Rodríguez el fascina aprendre, conèixer altres músiques i altres cultures. Va començar a estudiar piano quan tenia sis anys, al Conservatori Amadeo Roldán, i després a l'Institut Superior d'Art de Cuba. Va ser una formació estrictament clàssica. Però també va aprendre al carrer i a la banda del seu pare, amb la qual va començar a tocar als 14 anys. Respon amb ironia quan li pregunten si es considera un exiliat: "Dels 30 que ens vam graduar, només cinc continuen a Cuba. Hi ha una cultura cubana que s'ha fet fora de Cuba. Sóc de l'illa, però ja no hi pertanyo. La meva generació ha decidit agafar un camí diferent. Viure en altres països, conèixer diferents cultures i tenir diferents problemes. Cuba fa massa temps que té els mateixos problemes, en necessita de nous", conclou.