NOTÍCIA

La dramatúrgia ha fet un breu gir respecte a la partitura original de Benguerel. El compositor ha acceptat bé el canvi de la petita orquestra de cambra pel paper del narrador, que executa Flotats. La composició de Benguerel es manté “un 80%”, calcula Albertí.

Benguerel va compondre aquesta partitura just després de la seva proposta del Llibre vermell (1987). Era un encàrrec del Festival de Torroella de Montgrí, i es va estrenar el 1990. Posteriorment, va tancar el tríptic de gran format amb Te deum (1993). A Barcelona, es va poder interpretar el Rèquiem per a Salvador Espriu al Palau de la Música, tot i que una vaga de músics va estar a punt d'anul·lar-la. No és una partitura fàcil al mercat i, per això, s'ha prodigat poc. Tot i això, el director musical Miquel Ortega la considera un dels monuments de la música catalana del segle XX. De fet, la presència del recital de versos ha de permetre donar uns punts de llum i d'interpretació per accedir a l'espai de reflexió que proposa Espriu. En tota la seva obra poètica, l'ombra de la mort és present, reflexiona el compositor. Per això, va considerar adequat dedicar-li un rèquiem, un cant a la missa de difunts que és tot un gènere (n'hi ha comptabilitzats més de 2.000 títols responent a la missa de difunts).

L'obra compromesa d'Espriu era envers la societat, però també envers ell mateix. Per l'estudiosa del poeta Rosa Delor, Espriu era un cabalista, un coneixedor de la mística jueva que pretenia contrapesar els elements de l'ésser humà per acostar-se a un equilibri emocional. El poeta fa tot un procés, per exemple, per superar les conseqüències de la Guerra Civil. Posteriorment, va escriure La pell de brau. En l'exposició, Delor estableix un paral·lelisme entre el Tapís de la Creació de Girona, els versos d'Espriu i la teoria de la càbala.