Molts d'aquests auditoris van néixer amb l'excusa d'acollir-hi orquestres, però són formacions que, mancades d'una programació estable, acaben essent simples sumes de músics free lance sense relació amb el territori ni els seus compositors, i d'una qualitat que no podem exportar enlloc. No és culpa dels seus músics, sinó d'una administració que ha permès la disbauxa del totxo musical sense tenir cura d'un públic que ompli els auditoris catalans i que estimi els seus artistes. Si escarnim els aeroports buits, hauríem de fer el mateix amb els nostres equipaments musicals i denunciar tots aquells gestors genials que avui agafaran aquest article i, com sempre, l'aprofitaran per rentar-se el cul.