Cerca de notícies

Enquesta

Joaquín Achúcarro: "No hi ha expressió sense tècnica"

17/1/2003 |

 

El pianista i l'Orquestra del Vallès interpreten Beethoven al Palau.

Deia Artur Rubinstein que un bon concert ha de ser com un menú ben equilibrat. I d'equilibri no n'hi faltarà al programa que demà dissabte es presenta al cicle dels Concerts Simfònics al Palau amb el prestigiós pianista Joaquín Achúcarro com a solista i l'Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció d'Edmon Colomer.
Petita música nocturna, de Mozart; el Concert per a piano núm. 4 de Beethoven; Mozart-Moment, una peça contemporània del veterà compositor Dieter Schnebel, i la Simfonia núm. 4 de Beethoven, componen el festí que intentarà aconseguir la lògica emocional que, segons Achúcarro, "provoca que després d'una obra el cos te'n demani una altra". El mateix programa es podrà veure avui al teatre La Faràndula de Sabadell.
Fa 38 anys que el pianista bilbaí es va enfrontar per primera vegada al concert de Beethoven juntament amb Sir Charles Groves. Des de llavors, la seva forma d'abordar-lo no ha variat en les qüestions essencials: "Es tracta de preguntar al compositor. Beethoven no s'equivoca mai".
El problema de base és com fer-ho quan els instruments moderns amb la seva gran sonoritat gairebé no tenen res a veure amb els originals. "Avui el so del piano és capaç de menjar-se el d'una gran orquestra", precisa Achúcarro. En la seva tasca de traduir les intencions del compositor de Bonn, el pianista no oblida un fet fonamental, la llegendària sordesa de Beethoven. "Els seus fortíssims poden semblar excessius --explica doctament, recordant que Chopin, "que era tísic i tenia una particular sensibilitat per als sons", no podia suportar el piano de Beethoven. Joaquín Achúcarro no estalvia els elogis en la valoració del concert: cim del pensament humà, tan important com la teoria de la relativitat...
Segons l'intèrpret tot pianista es mou en el difícil terreny de la intangibilitat, donant voltes a la dificultat --que ell qualifica d'impossible-- d'una execució perfecta. I donant proves de la seva habilitat pedagògica --és professor de la prestigiosa Acadèmia Chigiana de Siena, a Itàlia-- ofereix la seva resposta a la pregunta del milió: ¿Què importa més, la tècnica o l'expressió? "L'expressió sempre té un gest tècnic, no es poden separar, no hi ha expressió sense tècnica".

DISCOS I NOCTURNITAT

En els seus treballs discogràfics, Achúcarro, amb no poca ironia, diu que prefereix l'arc de música pianística que es desenvolupa entre Bach i Bela Bartók. Recentment ha gravat Brahms, Ravel i un curiós compacte titulat La nuit --premiat per la revista CD Compact com el millor recital de l'any 2001-- que reuneix una sèrie de peces relacionades temàticament amb la nocturnitat. Entre els projectes del mestre hi ha en estudi els preludis de Debussy i un disc dedicat a Schumann.

Elena Hevia
El Periódico