NOTÍCIA

"Les grans ments conspiren contra elles mateixes", canta el cor de Dido & Aeneas de Henry Purcell (1689). Sis joves artistes catalans s'han agafat al peu de la lletra els dictats del compositor barroc i s'han submergit en el repte de versionar el mite de l'amor impossible en clau geopolítica i econòmica. El festival Òpera de Butxaca i Nova Creació és l'impulsor aquest muntatge a dotze mans: quatre compositors que viuen escampats per Europa (Xavier Bonfill, Raquel García-Tomás, Joan Magrané i Octavi Rumbau) n'han creat la música, estructurada en quatre quadres, i el director escènic Jordi Pérez Solé i la dramaturga Cristina Cordero són els que han acoblat el muntatge. Dido & Aeneas reloaded s'estrena demà a l'Antic Amfiteatre Anatòmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i divendres es representarà a Madrid.

De Purcell només se'n mantenen l'estructura i els personatges protagonistes. Maria Hinojosa interpreta Dido i Anna Alàs és la seva confident Belinda, mentre que Aeneas és el clarinet de Víctor de la Rosa i Sorceress és el violoncel de Cèlia Torres. El que és original, a més de la música, és la lectura dramatúrgica. "No ens volíem cenyir a la història romàntica melodramàtica", explica Cristina Cordero. El paper que a l' Eneida feien les deesses juganeres i que Purcell atribuïa a les bruixes, aquí l'atorguen a la macroeconomia, als mercats, a la prima de risc: "Estem sotmesos als dictats econòmics, a unes forces ocultes que no saps qui són ni d'on surten i que fins i tot obliguen els països a cedir sobirania", critica la dramaturga.