L'equip vocal reunit aquests dies era més fill del possibilisme que no pas de la recerca de les millors veus verdianes del moment (tot assumint que no n'hi deu haver pas gaires). Amb un instrument d'atractiu relatiu, la totterreny Stanisci almenys va posar la carn a la graella en les seves intervencions, aconseguint amb l'Otello de Carlo Ventre (a la foto) un dels escassos moments en què era detectable certa espurna dramàtica. Amb el seu cant vibrant i emfàtic, el tenor uruguaià va jugar en la mateixa lliga que el baríton Juan Jesús Rodríguez: desplegament insolent de recursos vocals i estil monocrom. Stefano Palatchi va mostrar reserves d'autoritat en un fragment del Don Carlos parisenc, mentre que la idoneïtat del baríton Vitaliy Bilyy amb el cant verdià va quedar per demostrar. Verdi mereix moltíssim més del que ha ofert el Liceu.