Cerca de notícies

Enquesta

Liceu: preparant una inauguració galdosa

26/9/2013 |

 

Dilluns vinent s’inaugura la temporada 2013/2014 del Gran Teatre del Liceu, com que no fan cap òpera, no puc fer un apunt preparatori com m’agrada. No té cap sentit parlar de Verdi en general, això potser ho faré el dia del bicentenari, però aquesta inauguració de saldo, amb quatre concerts verdians plens de retalls que el mestre Jaume Tribó ha intentat que fossin molt interessants i didàctics, no ens enganyem, són quatre programes ideals per aquelles recordades i enyorades sessions al Foyer, mai per inaugurar una temporada del fins ara prestigiós Gran Teatre del Liceu.

Si no es podia fer La battaglia di Legnano, òpera prevista en un inici, ni la popularíssima Rigoletto que hagués omplert totes les funcions, per causa d’aquest frustrat ERO que ha esdevingut unes vacances regalades dels treballadors a l’empresa o potser millor dir a l’Estat, s’haguessin  pogut fer aquestes dues òperes en versió de concert, senceres i amb uns repartiments verdians. No fa gaires anys ens van fer un Nabucco difícil d’oblidar i segons com la vesteixin, una bataglia di Legnano escenificada pot ser risible.

Encara recordem amb estupefacció aquelles escenes del Faust, no de Schumann, de Gounod, que va inaugurar la temporada 2011/2012 amb un repartiment excel·lent i una direcció musical per oblidar.

Després de la temporada passada, inaugurada amb tots els ets i uts amb La forza del destino, una òpera amb malastruga i ençà d’aquelles funcions no gaire lluïdes per cert, el Liceu com més va pitjor, torna la fórmula concertística per intentar salvar els mobles i passa que t’he vist. Suposo que tenir uns cantants contractats per a unes òperes i cancel·lar suposava un cost no assumible i decidir fer aquesta mena de marató els va semblar més “original” i com que ens ho acabem empassant tot sense protestar gaire, ells insisteixen, bé, si hem de ser justs, hem de dir que el que insistia ara seu en una còmode butaca d’un còmode despatx del consistori de la segona ciutat del país.

La solució final (quin mal fa això!) no resulta ni atractiva per a un públic desencisat, ni honorable per homenatjar com és degut al mestre Verdi. La solució no agrada a ningú i si us haig de ser franc, sempre m’esforço per ser-ho, els cantants escollits no són gaire engrescadors i el que és pitjor, poc o gens verdians.

Per si no en teníem prou amb aquest seguit de notícies que els darrers dies han trasbalsat als liceistes, l’anunciat mestre gibraltareny Karel Mark Chichon, mundialment conegut per ser el marit de la Sra Garanca, no dirigirà els quatre concerts, i en el seu lloc tindrem a dos mestres de “contrastat currículum verdià” que donaran “relleu” a les quatre gales, el mestre David Gimenez, conegut nebot del tenor Carreras, que es farà càrrec dels dos primers, i el mestre Rubén Gimeno, director musical de l’Orquestra Simfònica del Vallès, que espero que millori el previsible rendiment dels dos primers.

Especulo: El mestre Chichon no accepta la direcció amb una setmana de preparació, recordeu que ahir dia 25 el Liceu va començar l’activitat després d’aquesta parada regalada i que el proper dilluns 30 és el dia previst pel primer concert, és a dir, comptant que cada dia assagin a preu fet, s’han de preparar els concerts amb 5 dies, suposant que diumenge treballin amb intensitat. Corre-cuita es busca qui se’n pot fer càrrec i apa, ja tenim  substituts. Si algú creu que podia  fer pitjor, jo crec que això no es pot superar.

Pel que fa a les veus, independentment que el baríton Leo Nucci sigui com un tòtem intocable que no pugui ser discutit per ningú, estic segur que utilitzarà totes les armes de que disposa actualment per fer els seus números habituals, tot i que tinc moltes més esperances en Juan Jesús Rodríguez.

Del tenors més val no parlar ja que ni Bros ha estat mai un cantant verdià, ni molt menys Siragusa, que o bé ha passat per una operació d’estètica vocal, o serà difícil de pair com vocalitat verdiana.

Pel que fa a les veus femenines, penso que no són l’exponent de la soprano verdiana, i pel que fa a les mezzos, no hi ha en tots els quatre concerts, cap moment dedicat a elles, suposo que per no encarir el pressupost, però difícilment assumible en un homenatja com cal.

Si bé el primer programa ha donat una preponderància masculina evitant en tot el possible la difícil vocalitat de la soprano dramàtic coloratura que requereixen moltes de les obres fragmentades, en el segon programa em preocupa molt que Bros s’ocupi de fragments tan exigens com Le Trovèure, Les vêpres siciliannes, I Masnadieri, Jérusalem, Stiffelio o Un Ballo in Maschera. Excessiu i amb riscos extrems, la veritat.

Pel que fa a les senyores, que Lola Casariego faci de dramàtica o que Elena Mosuc s’atreveixi amb la Leonore de Le Trouvére és una gosadia. Rancatore serà una Violetta limitada a la zona més aguda, mentre que l’Alfredo de Siragusa vestirà de sonoritats rossinianes un rol tan paradigmàtic. No m’estimula gaire.

Bros tornarà a centrar la part de tenor del tercer programa, esdevenint com una espècie de Carlo Bergonzi casolà, ja que ens cantarà fragments d’Ernani, Macbeth, Alzira i Il Corsaro. Mentre que Rachele Stanisci serà l’exponent de la soprano verdiana, fent-se càrrec dels rols femenins d’aquesta tercera tanda. Juan Jesús Rodríguez i John Relyea hauran de fer pujar el llistó per força.

En el darrer programa Bros descansa, s’ho haurà guanyat amb escreix, i serà Carlo Ventre que ja haurà tingut alguna intervenció en altres concerts, qui s’endurà el compromís de cantar des de Otello a Don Carlo, Aroldo, Attila o La battaglia di Legnano.  El Baix d’aquest quart concert serà Stefano Palatchi, mentre que el baríton tornarà a ser Juan Jesús Rodríguez que tindrà l’oportunitat de sortir triomfant d’aquest Liceu de rebaixes, si compleix amb l’enorme compromís. Rachele Stanisci tornarà a ser la soprano encarregada de defensar un rols de compromís màxim.

En definitiva amics, engrescador, el que es diu engrescador no ho és gaire. Verdi necessita veus apropiades, i o be aquests cantants ens donen la sorpresa més inesperada, o el que es coneix per veus verdianes no en tindrem gaires. Sense les veus apropiades i amb fragments d’aquí i d’allà, que no seguiran cap ordre lògic i per tant en tots els concerts hi haurà una mica dels inicis i una mica dels anys d’esplendor, el Gran Teatre del Liceu donarà per ben homenatjat al mestre Verdi, quelcom que és obvi que no passa cap sedàs seriós.

Si no fos que de cada concert en faran dues sessions i que totes elles entren en l’abonament (qui ho hagués comprat de no ser així?), podríem dir que la inauguració de la temporada serà amb Agrippina de Handel programada a partir del 16 de novembre amb un repartiment de somni i d’aquesta manera ens aproparíem als temps de l’empresari Pamias quan s’inauguraven les temporades per aquestes mateixes dates.

Acceptada un cop més l’enganyifa d’una inauguració galdosa i amb un seguit de noticies que no fan preveure un futur gaire esperançador, malgrat la calma que el Sr Molins i el Sr Mascarell es van encarregar d’anunciar mitjançant un article sense  contingut més enllà del titular, a La Vanguardia de dimarts, us informo que jo tinc entrades per tots quatre concerts, que no sigui mai dit que no col·laboro amb la causa, però si us he de ser franc, les tinc més per l’interès d’escoltar obres i fragments mai escoltats, que no pas per cap altre cosa. No es pot inaugurar així el Liceu, ni es pot obrir i tancar el centenari verdià d’aquesta manera.

Jo m’estimo molt a Verdi i crec que el Liceu, malgrat la fama de wagnerià és un teatre de historial i tradició molt verdiana i per tant, es mereixia quelcom millor, però son tantes coses que ens mereixen millor, que potser cal dir ja n’hi ha prou! i exigir de manera seriosa i contundent, dimissions i un projecte seriós i creïble, que encara que sigui precari de diners, sigui ambiciós a mig termini, que engresqui i no enganyi als treballadors i al públic, que no malmeti ni la història ni el prestigi del teatre, i sobretot que no estigui en mans de gent inepte, maldestre, incapaç i ignorant.

Per a més informació d’aquest concerts:

http://www.liceubarcelona.cat/temporada-2013-2014/concerts-bicentenari-verdi.html

Joaquim
In fernem land