Amb la convicció d'haver complert la seva missió al Liceu, Joan Matabosch afronta amb il·lusió i enormes expectatives el seu desembarcament al Teatro Real de Madrid. La incorporació com a nou intendent serà immediata, com va anunciar ahir el coliseu madrileny després de la reunió de la comissió executiva en què es va oficialitzar el seu nomenament. Tindrà un contracte de sis anys, com tenia Gérard Mortier, que abandona el vaixell després de quatre anys al provocar una encesa polèmica al pretendre imposar el seu successor.

 

Joan Mataboch, fotografiat al Liceu. ALBERT BERTRAN

                                 

-¿Aquest és un bon moment per deixar el Liceu?

-Tothom sabia que un dia o altre ai-

xò arribaria. Fa 15 anys que estic al capdavant de la direcció artística i uns quants més a la casa des que vaig començar com a adjunt d'Albin

Hänseroth. Crec que anar-me'n ara té sentit, és sensat i fins i tot higiènic.

-Hi ha qui creu que el seu fitxatge pel Real és un torpede en la línia de flotació del Liceu.

-Els projectes artístics d'èxit solen tenir aquest tipus de durada però justament ara, quan toca revisar certs aspectes del model, té sentit que me'n vagi.

-¿La incògnita sobre el nou director general i la difícil situació financera que viu el Gran Teatre hi han influït?

-No hi ha cap raó concreta que m'hagi portat a fer aquest pas. Jo estava content al Liceu i al Liceu crec que ho estaven amb mi. Tinc una magnífica relació amb el president del Patronat del Gran Teatre, Joaquim Molins, i amb tot l'equip del teatre, que és magnífic. Encara que el meu discurs artístic també va trobar una certa resistència en algunes ocasions, la meva aposta musical va ser acceptada.

-Alguns sectors criticaven que  gastava massa en el pressupost artístic.

-Doncs amb la nova conjuntura econòmica el Liceu es veurà obligat a fer un discurs diferent del que s'ha seguit fins ara. Crec que me'n vaig en el moment adequat. És una decisió bona per a mi i bona per al Liceu.

-¿Què espera del Real?

-M'il·lusiona construir un nou discurs artístic. La connexió va ser immediata des de la primera reunió. Vaig tenir molt bona connexió tant amb el director general, Ignacio García Belenguer, com amb el president del Patronat, Gregorio Marañón. Allà sí que veig que puc aportar. No he volgut mai apuntar-me a un projecte que no tingui sentit per a mi i per a qui em convida a desenvolupar-lo. He declinat moltes ofertes per entendre que no encaixaven amb mi.

-¿Com serà aquest projecte?

-No el vull avançar. Espero presentar-lo d'aquí 15 dies...

-El públic de Madrid té fama de conservador. ¿Seguirà en la línia trencadora de Mortier o promourà l'equilibri entre tradició i modernitat seguit al Liceu?

-Les programacions artístiques són com vestits fets a mida. No poden traslladar-se d'un teatre a un altre. Per crear-les s'ha de  tenir en compte la tradició del lloc, les expectatives del públic i les dels responsables de l'equipament. No serà la mateixa que la de Barcelona.

-¿A qui recomanaria com a successor? Mortier en va esmentar uns quants, tots estrangers, per cert.

-No sóc jo qui ha de recomanar un successor. Hauria de ser una norma essencial i universal que un alt càrrec directiu mai decideixi el seu successor. Evidentment, pot ser consultat i, si em demanen la meva opinió al Liceu, suggeriré noms si volen, però la decisió serà seva.

-¿Està orgullós del seu llegat?

-No sóc jo qui ha de dir-ho. Espero que qui vingui darrere meu al Liceu faci el que cregui convenient. Si pensa que ha de donar un cop de timó, que ho faci, i si vol seguir una línia continuista, també. El que no vull que es perdi són els llaços que s'han establert entre el Liceu i el Real.

-¿Per què?

-Els dos teatres poden i han de potenciar-se mútuament en l'escena internacional. Si s'ajunten per co-produir multiplicaran la seva força i, evidentment, es rebaixaran les despeses de producció. Tots dos han de seguir treballant en l'objectiu d'augmentar el consum d'òpera a Espanya com a bé cultural. És fonamental.