NOTÍCIA

L'estiu musical català s'ha enriquit amb una potent proposta que té en Jordi Savall l'eix central i que, benvinguda notícia, no es desenvolupa en el superpoblat Empordà. Els auspicis d'aquesta primera edició del Festival de Música Antiga de Poblet han estat tan bons que ja ha estat anunciada la programació de l'any vinent, amb una ampliació a quatre concerts.

Un maridatge suggeridor, el de la música i l'obra de William Shakespeare, va presidir la sessió inaugural amb Savall liderant Le Concert des Nations. Els drames, comèdies i tragèdies de l'anglès no només han inspirat incomptables compositors, sinó que els seus versos estan farcits de referències musicals, com molts dels textos seleccionats mostraven. Sílvia Bel amb acaronadora dolçor i Josep Maria Pou amb magistral eloqüència van llegir fragments d'El conte d'hivern , Macbeth , La tempesta i Somni d'una nit d'estiu en traduccions de Josep Maria de Sagarra, textos que es van alternar amb agilitat amb una selecció de música anglesa del segle XVII. Els marcs incomparables, per molt imbuïts que estiguin pel pòsit dels segles, tenen els seus problemes, i la plaça del Monestir de Poblet, escenari impactant, obliga a una amplificació que va afegir una capa metàl·lica als instruments de Le Concert des Nations. Va ser l'únic punt feble d'un concert deliciós que arrencava amb peces de Robert Johnson, contemporani de Shakespeare que va compondre música per a diverses obres del dramaturg. Savall i els seus músics es van recrear en la flexibilitat rítmica de les danses amb més flaire popular, abans de passar a uns brillants extractes de The tempest , de Matthew Locke, un dels principals antecessors de Henry Purcell.

El conegut com a Orfeu britànic va monopolitzar la segona part amb The Fairy Queen , adaptació molt lliure del Somni d'una nit d'estiu per a la qual Purcell va escriure uns intermedis deslligats de l'argument central. Tant és, perquè es tracta d'una música que assoleix per moments una gran càrrega poètica, traduïda amb exquisida sensibilitat per Savall i els seus magnífics instrumentistes. La propina ens va dur fins a la França del naixement de Lluís XIII, un recordatori que Savall va participar en la banda sonora de la sèrie tot just emesa dedicada al seu pare, Enric IV. Un desig final: veure algun dia Josep Maria Pou com a Prospero.