Al diari Ara, Xavier Cester comença la seva crítica del concert inaugural protagonitzat per l’Acadèmia 1750 amb la soprano Núria Rial i el contratenor Xavier Sabata recordant que “per fi” Torroella de Montgrí disposa del llargament anhelat auditori “que ha de suposar un salt qualitatiu important” per al Festival. “Les primeres impressions creades per l’Auditori Espai Ter son positives”, assenyala Cester i sobre l’acústica escriu: “Té cos i claredat, no és ni massa seca ni massa reverberant i, per descomptat, suposa una millora evident respecte al temple gòtic de Sant Genís, la seu habitual del festival”.   

Imma Merino en la seva crònica per El Punt Avui és més contundent en la seva comparació amb l’església de Sant Genís i afirma que “les condicions acústiques d’aquest auditori conjuren qualsevol temptació d’enyorança”. Explica, a més, que va asseure’s en diversos llocs de l’Auditori Espai Ter i va poder “constatar que la sonoritat és magnífica arreu”.

En la seva crònica per el diari El País, Xavier Pujol comença qualificant de “bona notícia en mig del desastre” la inauguració d’un nou equipament cultural públic. I assenyala la població empordanesa de Torroella de Montgrí i el seu “prestigiós i antic festival de música” com els protagonistes de la gesta. Sobre la comentada acústica de la sala diu: “L’escenari projecta el so amb gran claredat i intensitat i la primera impressió es favorable a l’espera d’escoltar-hi agrupacions instrumentals més grans, piano solista, grans cors o música amplifica”. També els músics estan contents de l’acústica. Pujol cita al flautista Joan Bosch, que va fer de solista en una obra de Vivaldi al concert inaugural, de qui diu que a la mitja part del concert explicava que els músics tenien un retorn del so “perfecte que facilitava la interpretació”.

“Quina acústica!”, exclama Jorge de Persia en la seva crítica per La Vanguardia. “Límpida, precisa, al menys per aquests instruments del barroc. Però imagino que amb el piano serà un altre luxe. Torroella és a partir d’ara port de parada de la música, encara que, personalment, si se’m permet, aniré a la ja històrica església de Sant Genís, a la qual devem tan, de moment a missa”.

“Sona bé, molt bé”. Així de contundent titula Jaume Busqué i Barceló la seva crítica per al Diari de Girona. “Creguin-me, sona bé, molt bé. El so es projecta nítid i clar i se sent tot: el so compacte del conjunt instrumental amb tots els seus efectius fins la il·lustració fugaç d’una nota de la partitura o el passatge més íntim d’una frase musical a càrrec de la veu humana”.

Ana M. Dávila a la seva crònica per el diari El Mundo recorda com Josep Lloret, president del Joventuts Musicals de Torroella i fundador del Festival, s’anava pessigant la nit inaugural del divendres per confirmar que el que vivia no era un somni. “Ho deia cada any, però el cert és que ni jo mateix m’ho creia”, cita la periodista a Lloret sobre la inauguració de l'Auditori Espai Ter. “L’excel·lent comportament d’una sala que ara sí permet al Festival presentar la seva oferta en la millor de les condicions”, destaca Dávila.  

En la seva crítica pel digital de cultura Núvol, Ovidi de Cardona assenyala que a l’èxit musical de la vetllada “hi va contribuir, en gran mesura, la meravellosa acústica de la nova sala, la qual, a l’espera de les reformes de condicionament pendents, va causar una esplèndida impressió”. I afegeix: “Podem confirmar definitivament que el Festival de Torroella de Montgrí compta ja  amb un escenari que fa justícia a la seva brillant i prestigiosa trajectòria artística”.

“Bon inici, bon concert, bon so”. Aquest és títol amb el que Ignasi Albons (sic) encapçala la seva crítica pel web Catclàssics que clou amb la frase: “Un bon inici de Festival que encara una nova època i on ens vam adonar de la seva fortalesa i de la notable acústica del nou Auditori”.

I és que el de la nit inaugural de la 33è edició tots vam assistir a un concert del Festival de Torroella com mai no l'haviem sentit.