Cerca de notícies

Enquesta

Hogwood explora els efectes benèfics de la música de Haydn

27/2/2004 |

 

El músic britànic torna a dirigir l'OBC amb una simfonia i una missa del compositor austríac.

Parlar de Christopher Hogwood i l'OBC era parlar fins ara de Mozart. El músic britànic va dirigir les primeres edicions del festival que
l'orquestra dedica
al compositor salzburguès.

"Haydn és el perfecte hospital per a una orquestra que toqui molt Bruckner o Mahler", opina Christopher Hogwood

A quest cap de setmana, però, Hogwood torna a l'Auditori amb dues de les grans peces de maduresa de Haydn: la seva darrera simfonia, la 104 titulada Londres, i la Missa in Angustiis, més coneguda per Missa Nelson, dues peces connectades amb Anglaterra.
Quan Haydn va visitar Londres, ho va fer com "el compositor més famós del món", gràcies a les edicions que van difondre la seva música arreu. L'empresari Solomon el va convidar per a una producció d'una òpera sobre Orfeu que es va truncar. "Per això es va posar a compondre simfonies", les sis primeres simfonies Londres, "que van ser un gran èxit". Una segona visita va originar sis simfonies més i, de retorn a Viena, el compositor es va endur el llibret de l'oratori La Creació.
El director britànic ja té experiència a aplicar criteris historicistes a l'hora de treballar amb orquestres modernes com l'OBC, una experiència que, tanmateix, ja no aplica al repertori barroc: "És un repertori amb moltes diferències d'estil, que requereix molta gent especialitzada en el baix continu", i en instruments com la trompeta clarino o la flauta dolça, "que queden fora de les possibilitats d'una orquestra simfònica". Pel que fa als autors del classicisme, "també hi ha àrees especialitzades, sobretot en els concerts. Els solistes haurien d'aprendre a improvisar. Per això ara els concerts de piano de Mozart poden ser tan avorrits".
El nom de l'autor de La flauta màgica desperta les lògiques correspondències entre el salzburguès i Haydn. Gràcies a l'impacte d'Amadeus, "Mozart és, per al públic general, més sexi que Haydn, però Haydn és més intel·ligent". Hogwood s'ho repensa una mica: "Tots dos són intel·ligents, però Haydn era més intel·lectual, més atret per les idees i l'abstracció". "Durant 30 o 40 anys va compondre per al mateix públic, a Esterhaza, una cort culta, per a la qual cada dia havia de trobar alguna broma nova", afegeix Hogwood. "Era com un cuiner domèstic".

Simfonies buides
Posats a comparar la producció dels dos autors, Hogwood té les idees ben clares. "En el camp de les simfonies, Haydn és sens dubte superior. Amb algunes excepcions, les de Mozart són boniques i buides. Mai trobaràs una simfonia buida de Haydn". Per desgràcia, el director no ha pogut culminar la gravació íntegra de les simfonies de Haydn. "Quan vam arribar a la 82, Decca va entrar en fallida i va decidir que el projecte no era tan comercial com Cecilia Bartoli".
En el camp de la música sacra, el resultat de la comparació és més o menys el mateix. "No la relacionem amb Mozart. Excepte la Missa en do menor i el Rèquiem, que estan inacabats, i la Missa de la Coronació, que té una bella ària de soprano, la resta és rococó ordinari".
En canvi, en les misses de Haydn hi ha "un desenvolupament extraordinari, des de les primeres, a l'estil antic, contrapuntístic", fins als darrers exemples en què "aplica el pensament simfònic al text, moltes són com oratoris".
Hogwood és un ferm defensor dels efectes benèfics de la música de Haydn: "És el millor hospital per a una orquestra que toqui molt Bruckner o Mahler". Però, en general, quan dirigeix repertori clàssic amb orquestres modernes, ho fa en combinació amb peces neoclàssiques. Si hagués de fer barroc, "m'agradaria veure com una orquestra moderna faria Bach amb els arranjaments d'Elgar, Stokowski o Webern, són transcripcions adequades a l'estil d'una orquestra moderna. Pretendre que són una orquestra del segle XVIII és una ficció".

Xavier Cester
Avui