NOTÍCIA

Quanta gent sap que la millor col·lecció de guitarres clàssiques és catalana? El Museu de la Música va presentar ahir un nou projecte per afegir valor a la seva col·lecció de guitarres històriques, un conjunt d'instruments que van de finals del segle XVII fins a finals del segle XX i que molts experts consideren la millor col·lecció que es conserva al món. No és que les guitarres estiguessin amagades a les golfes, però les últimes adquisicions i restauracions han fet que per Jaume Ayats, director del museu, fos "una obligació" treure la pols a la col·lecció i reivindicar-la.

El projecte inclourà diverses accions: una serà l'exposició en una única cambra d'una cinquantena de les 90 guitarres del museu, i una altra, la creació d'una visita comentada que culminarà amb un concert en directe a càrrec de Jacob Lenson o Belisana Ruiz, especialistes en interpretació de la guitarra antiga. Els concerts, que no arribaran a la mitja hora, tindran lloc diàriament en un espai habilitat del museu amb capacitat per a 60 persones i inclouran obres com Capricho árabe, de Francesc Tàrrega, o Asturias, d'Isaac Albéniz.

Una particularitat d'aquests concerts és que se'n faran dos al dia, a les 15.30 h i a les 16 h, horaris poc freqüents en el circuit cultural de la ciutat. "En som conscients, però està pensat per omplir un forat en l'oferta turística i així atreure nous visitants", reconeix Ayats. Sap que, de moment, el museu que dirigeix no és parada obligatòria en els itineraris turístics.

En paral·lel a aquestes accions, el museu també editarà el CD La guitarra dels lleons , amb enregistraments realitzats amb quatre de les guitarres històriques del fons del museu a càrrec de l'intèrpret de música antiga Xavier Díaz-Latorre.

Les joies de la corona

La guitarra que dóna nom al CD és una de les joies de la col·lecció. Construïda a finals del segle XVII, la guitarra barroca coneguda com la "guitarra dels lleons" és del tot funcional i destaca per una "gran riquesa de ressonància i la llargada dels sons que emet", segons el musicòleg i guia de l'exposició Pepe Reche. "Quan Díaz-Latorre va tocar-la al disc gairebé vam haver d'impedir que se l'emportés", bromeja Reche. Però les guitarres més preuades del conjunt són les dues amb el segell d'Antonio de Torres, l'Stradivari de la guitarra, considerat el millor constructor de guitarres de la història. Una d'aquestes guitarres, la reina de la col·lecció, té una esquerda que ja hi era quan Miquel Llobet, el millor guitarrista clàssic del segle XX, la va adquirir el 1916, però segons Reche, "el so era tan encisador que no es volia arriscar a perdre'l arreglant l'instrument". L'altra guitarra de Torres inclosa a la col·lecció és de fusta i cartró, un experiment que va ampliar el seu registre expressiu i va ajudar la guitarra a deixar de ser un instrument d'acompanyament. Fràgils, aquests instruments només es toquen un cop a l'any, però ara es poden contemplar sempre al museu.