Cerca de notícies

Enquesta

Hogwood: "Les obres de Haydn són medicina musical"

27/2/2004 |

 

L'OBC toca una simfonia i una missa de l'autor dirigida pel músic anglès.

El director i musicòleg britànic Christopher Hogwood (Nottingham, 1941), fundador de l'Academy of Ancient Music, torna a l'Auditori aquesta nit per dirigir l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) amb dues obres de maduresa de Joseph Haydn: la Simfonia 104, també coneguda com a London, i la Missa de lord Nelson.
"La seva música és la millor medicina per a les orquestres que toquen molt Mahler i Bach", afirma Hogwood, que no es posava al capdavant de l'OBC des de la temporada 2001-2002. "Recordo moltes cares dels músics. Són intel.ligents però com tots els components d'una orquestra simfònica han de netejar cada setmana la ment per tornar a començar la feina amb un nou director". A la Missa de lord Nelson, l'orquestra, amb Corrado Bolsi com a concertino convidat, actuarà amb la Coral Càrmina i amb solistes com Ofelia Sala (soprano), Maite Arruabarrena (mezzo) --totes dues debuten amb l'OBC--, Lluís Vilamajó (tenor) i Josep-Miquel Ramon (baix).
Hogwood, gran especialista en la música barroca, té un ampli repertori que comprèn fins al segle XX. Es mostra partidari que les orquestres modernes toquin Bach amb arranjaments de compositors del segle XX. "Els músics se senten millor amb una bona transcripció que intentant sonar com al segle XVIII, cosa que sempre resulta artificiosa".
El seu projecte per gravar la integral de simfonies de Haydn amb Decca va naufragar quan anava per la 82. "Van entrar en fallida i van decidir que Haydn mai seria tan comercial com Cecilia Bartoli".
El músic és un fervent admirador del compositor austríac, a qui considera molt superior a Mozart, "especialment en les simfonies i la música religiosa". ¿Per què és menys interpretat, doncs? "Té alguna cosa a veure amb el film Amadeus. Mozart és més sexi per al públic, en general. Haydn és més intel.lectual".
Treballar durant gairebé 40 anys per a una mateixa cort va obligar Haydn "a ser original per sorprendre un públic que ja coneixia les seves primeres 60 simfonies. Mozart, no obstant, va ser més viatger i al treballar per a públics diversos no va necessitar cridar tant l'atenció amb cada obra".

Marta Cervera
El Periódico