Agenda
Notícies
Pau Casals va arribar tan lluny en el camp de la música que aquest camí va eclipsar una altra activitat que va realitzar amb tenacitat i constància al llarg de la seva vida: la de col·leccionista d'art. El violoncel·lista vendrellenc va aconseguir reunir un important volum d'obres d'artistes reconeguts. “Important en quantitat i en qualitat” ja que, segons la directora de la Vil·la Museu Pau Casals del Vendrell, Núria Ballester, “és una de les col·leccions particulars més importants que hi ha a Catalunya, com a mostra de l'art català des de mitjans del segle XIX fins a mitjans del XX”.
Una part d'aquest fons s'exposa ara, i fins al dia 6 d'octubre, al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT). Pau Casals, col·leccionista d'art dóna a conèixer una faceta quasi desconeguda del violoncel·lista, justament aquest any en què es commemora el 40è aniversari de la seva mort. L'exposició “posa en relleu aquesta faceta del violoncel·lista, que tenia una gran personalitat com a músic però també una gran sensibilitat per al món de l'art, tot i que aquesta vessant com a col·leccionista d'art va quedar en segon pla”, segons reconeix la directora del MAMT, Rosa Ricomà.
A l'exposició s'hi poden veure obres de pintors i escultors com ara Josep Amat, Ricard Canals, Ramon Casas, Rafael Benet, Joaquim Mir, Francesc Gimeno, Ramon Martí Alsina, Santiago Rusiñol, Eliseu Meifrén, Marià Benlliure, Pierre Thevenin, Josep Mompou, Apel·les Fenosa, Agustí Querol i Joan Rebull.
La Fundació Pau Casals i el MNAT han fet ara una selecció del fons per mostrar-lo públicament. S'hi exposen 36 pintures, 9 escultures, 21 dibuixos i obres originals sobre paper, dos àlbums de dibuixos i deu estampes. “Tot i que històricament s'havia concedit una atenció molt minsa a l'activitat de col·leccionista de Casals, de fet és una fita de primer ordre no sols pel seu valor artístic, sinó també pel valor simbòlic que el mestre hi atorga”, segons Francesc Fontbona, que ha catalogat tot el fons d'art. Ell és el comissari de l'exposició i també l'autor del llibre del mateix títol, publicat per la Diputació de Tarragona en coedició amb Viena Edicions, i que es va presentar coincidint amb la inauguració de la mostra, el dijous 11 de juliol.
Francesc Fontbona proposa una visió sobre el fons d'art de Casals i, de retruc, de les relacions del músic amb les arts plàstiques. La col·lecció és molt extensa i l'autor ha limitat el contingut d'aquest llibre i la selecció d'obra per a l'exposició a les peces de pintura, escultura, dibuix i estampa noble. Amb aquest volum, per primera vegada es publica la col·lecció completa del fons de la Fundació Pau Casals en aquests quatre àmbits.
Un dels apartats de l'exposició es dedica a la seva vessant com a músic. S'hi exposen objectes personals, com ara una batuta; alguns dels retrats i caricatures que li van fer alguns artistes i, entre altres, el quadre que José María Vidal-Quadras va fer de l'Orquestra Pau Casals, fundada pel mateix músic i que va funcionar a Barcelona entre 1920 i 1937. Amb el Palau de la Música Catalana com a seu dels seus concerts, va ser una de les millors orquestres del moment.
Catalanitat
Pau Casals comprava assíduament obres d'art. A partir de la dècada de 1920, va començar a desenvolupar la seva identitat com a col·leccionista, primer de manera inconscient, gràcies a la seva relació amb nombrosos artistes, però aviat amb la ferma voluntat de bastir una col·lecció personal: “Tenia la clara intenció de formar una col·lecció d'art”, destaca Rosa Ricomà, que afegeix que, per la seva estima per Catalunya, la terra que va haver d'abandonar per marxar a exili, tenia una predilecció especial per a l'art català. “El Casals col·leccionista d'art es va decantar aclaparadorament per l'obra d'artistes de l'escola catalana. Tot i la seva constant activitat de concertista arreu del món, on ben aviat va assolir un prestigi immens, sempre va mantenir una catalanitat total i inequívoca, i aquesta tendència es va fer evident també a l'hora de formar la seva col·lecció”, apunta Francesc Fontbona.
La col·lecció artística del músic es conserva a la Vil·la Museu Pau Casals del Vendrell, al barri marítim de Sant Salvador, on Pau Casals hi tenia la que havia de ser la seva llar principal. La guerra civil va estroncar aquesta voluntat, i el músic va haver de marxar a l'exili, sense poder retornar mai ni al Vendrell ni a Catalunya. I la guerra també va marcar un abans i un després en la seva activitat com a col·leccionista: “La col·lecció important del músic estava feta abans del 1936 i, en canvi, després les incorporacions foren menors. Va tenir-hi molt a veure, naturalment, el fet que Casals hagués de prescindir per força de la seva col·lecció, en quedar-se aquesta a Sant Salvador, on Casals només va tornar un cop”, apunta Fontbona a la monografia.
“Sens dubte, per a Casals construir-se la casa i els jardins de Sant Salvador del Vendrell i omplir-los d'obres d'art i d'antiguitats era una manera de materialitzar visiblement l'estatus altíssim que aquell noi d'origen modest havia assolit al món gràcies al seu talent i al seu esforç”, apunta el comissari de la mostra. Per a ell, la tria que feia Casals a l'hora de decantar-se per una o altra obra d'art “és també una mena d'autoretrat estètic i conceptual que no hauria de passar desapercebut als seus biògrafs ni als que s'interessen per la història de la cultura d'aquest país”. Fontbona afegeix que “una col·lecció d'art no deixa de ser també, a la seva manera, una mena d'obra de creació, i endinsar-se en la del músic segur que ens dirà molt també del personatge, dels seus gustos, de les seves prevencions i de la seva actitud com a home i com a figura”.
