NOTÍCIA

REPERTORI El ‘Rèquiem’ de Fauré que dirigirà al Palau és una de les seves “obres predilectes” VINCLE BERLINÈS Oller va recordar que el Palau es va estrenar precisament amb la Filharmònica

El prestigiós director de l’Orquestra Filharmònica de Berlín, sir Simon Rattle, va assegurar ahir que se sent “molt feliç” amb la gira espanyola que inicia aquesta nit al Teatro Real de Madrid, que el portarà l’1 de juliol al Palau de la Música i que ell va catalogar com “una petita residència” de la Philharmoniker a Espanya. Rattle va recordar la seva vella amistat tant amb el director artístic del Real, Gerard Mortier, com amb el president d’Ibermúsica, Alfonso Aijón, i va atribuir a aquesta consolidada relació la consecució d’aquests sis concerts –tres al Teatro Real i dos a l’Auditorio Nacional, a Madrid, més el del Palau de la Música, a Barcelona–, dissenyats com un pla b quan les retallades pressupostàries van obligar el Real a prescindir de l’estrena de La flauta màgica, de Mozart, amb la qual Rattle i la Philharmoniker havien de visitar la sala madrilenya. “Quan se’ns va acudir aquesta petita residència de cinc concerts, el nostre dilema era què podíem oferir a un públic que esperava La flauta mègica. I la resposta més natural era la Novena de Beethoven, que a més té molts elements en comú amb l’òpera de Mozart, ja que parla de germandat i també es va fent més i més lluminosa així que avança, com una flauta màgica ascendint cap al cel”, va comentar Rattle. D’altra banda, va voler “aprofitar algunes de les veus previstes per a l’òpera”, va explicar, per això va triar aquest repertori, que permet la participació del cor Intermezzo, titular del Real, i dels cantants Camilla Tilling (soprano), Nathalie Stutzmann (contralt), Joseph Kaiser (tenor) i Dmitri Ivaschenko (baix).

Pel que fa a l’altre repertori, que interpretarà a l’Auditorio Nacional –al costat de l’Orfeón Donostiarra– i al Palau de la Música –Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau–, Rattle va voler subratllar que el Rèquiem de Gabriel Fauré és una de les seves “obres predilectes” i, pel que fa a la Segona de Robert Schumann, va assegurar que s’integra plenament al tipus de partitures simfòniques que la Filharmònica de Berlín treballa en els últims temps.

Rattle va confessar que amb prou feines guarda records nítids de la seva anterior estada al Palau, amb l’English Chamber Orchestra, “perquè han passat molts anys, però sí que recordo l’extraordinari aspecte del Palau, i també amb quina passió va aplaudir el públic, que gairebé semblava el d’un esdeveniment esportiu”.