NOTÍCIA

Adrià Gual (Barcelona, 1872-1943) va ser l'artista més wagnerià de Catalunya. Junt amb Marià Fortuny Madrazo i Rogelio de Egusquiza, de tot Espanya. L'il·lustrador, pintor, escenògraf, escriptor teatral, teòric, director de teatre i cineasta estava absolutament fascinat pel geni de Wagner, i una de les obres més rellevants que va crear sota el seu influx va ser un conjunt de plafons per decorar la primera seu estable de l'Associació Wagneriana, que a partir del 1902 va ocupar el primer pis del carrer de la Canuda, 31. Fins fa poc, aquestes pintures només es coneixien per unes fotografies antigues que van ser publicades en el monogràfic d'Alexandre Cirici sobre L'art modernista català, el 1951.

L'any 2009, i gràcies a l'afany wagnerià de l'estudiosa Lourdes Jiménez, van aparèixer (són dotze olis sobre tela amb aplicació mural) en perfecte estat de conservació dins del llegat de Joaquim Pena que atresora des de fa dècades la Biblioteca de Catalunya. Una autèntica meravella visual que ara llueix amb tot el seu esplendor en una exposició al Museu d'Història de Catalunya, Richard Wagner i Adrià Gual. Els plafons perduts de l'Associació Wagneriana, que ha comissariat Lourdes Jiménez i que s'emmarca en la celebració del bicentenari del naixement de Richard Wagner i del centenari de l'Institut del Teatre.

El conjunt decoratiu està dedicat a la temàtica de Parsifal (sis plafons) i Tristan und Isolde (sis plafons), precisament les dues òperes que més adoraven Gual i Joaquim Pena, el president i l'anima mater de l'Associació Wagneriana. Gual i Pena eren íntims amics, i tot i que Jiménez no ha trobat la documentació que confirmi l'encàrrec, està força convençuda que els plafons, simbolistes i amb molta força expressionista, es van crear entre el 1903 i el 1904.

“Segurament, si Adrià Gual no hagués conegut la teoria artística wagneriana, la seva producció no s'hauria convertit en una de les més originals i genuïnes del modernisme català i ell, com a artista, en un dels més inquiets, polifacètics i destacats de la seva generació”, exclama Jiménez. Gual i els seus llenços rescatats il·luminen una exposició amb una tesi que va molt més enllà perquè irradia la forta influència que Wagner va exercir en els modernistes catalans, sobretot els de la segona generació, com ara Pau Roig, Josep Maria Xiró, Feliu Elias, Josep Maria Sert, Joaquim Torres García, Julio Antonio i Josep Clarà, entre d'altres.

L'exposició congrega obres de molts d'ells, procedents de diferents col·leccions, i alhora les confronta amb un repertori de wagnerisme artístic europeu. Per exemple, el conjunt de dibuixos figuratius de l'il·lustrador alemany Franz Stassen, que precisament van lluir en aquella sala de concerts de l'Associació Wagneriana, col·locats a sota de les pintures d'Adrià Gual.