Agenda
Notícies
L'obertura de Tannhäuser va fer de transició entre la brillantor sonora de les peces de Verdi i la major densitat d'algunes de les pàgines de Wagner. En els dos autors, tanmateix, va quedar clar que hi havia un desnivell entre la concepció de Gatti, pensada al mil·límetre, i la resposta de l'orquestra de la qual és titular, la Nacional de França, un conjunt correcte i prou (corda un punt àcida, metall no sempre net, imprecisions rítmiques diverses). Un detall curiós: el músic italià ha emmarcat la temporada, va obrir el curs de Palau 100 amb els esplendors de la Filharmònica de Viena i tanca ara el cicle d'Ibercamera.
Gatti va controlar amb mà mestra els fluxos sonors de Tristan und Isolde i va signar un Parsifal (especialitat de la casa després d'uns quants estius a Bayreuth) de benvinguda unció, abans de deixar-se anar amb un preludi de l'acte primer de Die Meistersinger von Nürnberg tan enèrgic que la batuta va saltar pels aires. A diferència d'altres músics de propina automàtica, Gatti es va fer pregar abans de sorprendre amb un sol bis: un rabent preludi de Carmen de Bizet. Verdi o Wagner? Nietzsche!
