NOTÍCIA

L'important, al capdavall, és a la música: i en aquest aspecte la casa continua sense resoldre tics de tota la vida, com ara l'autisme que professa amb l'Esmuc, notable escola a nivell europeu que viu en el mateix edifici però artísticament no hi dialoga. Al seu torn, L'Auditori té formacions misteriosament abonades a les seves sales (més que residents en podríem dir terratinents): no existeixen a Catalunya més quartets que el Casals? Cal acollir set concerts d'aquesta formació mentre despatxem instrumentistes d'alt nivell mundial com els Diotima? No hi ha més grups contemporanis al país que la Bcn216? Mentre hi ha certes sobreabundàncies sospitoses, veiem que l'OBC continua negant el pa i la sal als solistes catalans: a Barcelona hi viuen alguns dels millors guitarristes del món, i rares vegades trepitgen L'Auditori. Paral·lelament, la salut de l'orquestra ha patit l'enèsima titularitat fallida: cal refundar la formació reflexionant sobre què ha de ser una orquestra pública enguany, amb el prisma d'oferir als catalans una panoràmica de la seva història sonora.

Només així podrà arribar a ser, amb molta il·lusió, el nostre Auditori.