NOTÍCIA

Fa cent anys el Palau de la Música va acollir un festival wagnerià, dirigit per Lluís Millet, Franz Beidler i Joan Lamote de Grignon. Formava part de les diferents commemoracions del centenari del naixement de Richard Wagner que es van celebrar arreu d'Europa. Un segle després, el Palau de la Música es guarnirà amb una decoració inspirada en la que Joaquim Renart va fer per a aquell festival del 1913. Serà el 3 de juny, durant la interpretació en versió concert de l'òpera L'holandès errant , de Wagner, també coneguda com El vaixell fantasma .

El concert és l'acte central d'un homenatge que inclou una mostra del Centre de Documentació de l'Orfeó Català sobre la relació del Palau de la Música amb l'obra de Wagner -amb progames de mà i articles de premsa del 1913- i una exposició amb peces d'Antoni Tàpies entre les quals hi ha Carrer de Wagner , un llibre d'artista amb textos de Joan Brossa.

Una versió historicista

L'holandès errant que arriba a Barcelona és fruit de la feina del parisenc Marc Minkowski, director de Les Musiciens du Louvre Grenoble. El Centre de Música Romàntica Francesa Palazzetto Bru Zane volia retre homenatge a Wagner fent esment de la relació del compositor alemany amb França, i Minkovski els va proposar engegar un projecte sobre L'holandès errant , una òpera que Wagner va compondre a París, després d'un llarg i complicat viatge en vaixell des de Riga. El projecte complet de Minkowski, que es va estrenar a l'Opéra Royal de Versalles el 21 de maig, aplega la primera versió wagneriana, acabada a finals del 1841, i la partitura que va escriure Pierre-Louis Dietsch a partir del llibret original de Wagner i que es va estrenar a París el 1842.

A Barcelona es podrà sentir la primera versió wagneriana, lleugerament diferent de la que es va estrenar a Dresden el 1843, quan Wagner va decidir que els mariners escocesos del llibret original havien de ser noruecs. "Serà un concert de dues hores i quart sense pauses", explica el director general del Palau de la Música, Joan Oller, que destaca que L'holandès errant representa "la quinta essència romàntica", alhora que introdueix el tema de la redempció per l'amor que Wagner va desenvolupar posteriorment.

L'origen del llibret és un relat inclòs a De les memòries del senyor von Schnabelewopski , de Heinrich Heine, que s'inspira en una antiga llegenda sobre el capità d'un vaixell fantasma. Wagner centra la història en l'amor tràgic entre l'holandès i Senta, un dels primers grans personatges femenins del corpus wagnerià. Al Palau el paper de l'holandès el cantarà el baríton Vincent Le Texier, i el de Senta, la soprano Ingela Brimberg. A més de Les Musiciens du Louvre Grenoble, també hi participarà el Cor de Cambra Filharmònic d'Estònia.

El Palau de la Música relaciona la commemoració del bicentenari del naixement de Wagner amb l'exposició que ret homenatge a Antoni Tàpies, admirador i bon coneixedor de l'obra del compositor alemany. En els deu gravats del llibre Carrer de Wagner , "Tàpies va incloure elements wagnerians com ara l'or del Rin, la W i el drac", explica Víctor García de Gomar, director adjunt per a temes artístics del Palau de la Música. Aquesta exposició, organitzada amb la col·laboració de la Fundació Antoni Tàpies, es pot veure en diferents espais del Palau fins al 4 de juny. Entre les obres exposades hi ha dues peces escultòriques, Cap embenat I (1989) i Crani 376 (1987), i dos cartells: Projecte per a cartell original 'Palau 100' (2000) i Maqueta cartell '50è Concurs Musical Maria Canals' (2004).

Les campanes de 'Parsifal'

La commemoració wagneriana es completa amb la descoberta de quatre campanes tubulars que eren darrere l'orgue del Palau. Després d'una investigació acadèmica, s'ha pogut determinar que són les campanes que es van construir expressament l'any 1913 per a la interpretació de fragments de Parsifal , d'acord amb les instruccions que havia especificat Wagner.

"Són unes campanes revolucionàries, afinades en do, la, sol i mi en una octava molt greu", explica García de Gomar. Antoni Gaudí les va estudiar uns anys després per a la construcció de les campanes tubulars de la Sagrada Família.