ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Tàpies al Palau

29/5/2013 |

 

 

El Palau de la Música posa la seva arquitectura modernista en diàleg amb l'obra de l'artista plàstic i s'incorpora a les activitats del bicentenari de Wagner

Després d'inserir, l'any passat, una videocreació de Bill Viola en el concert de La Passió segons sant Mateu de Bach, el Palau de la Música reprèn l'aventura de fer dialogar música i art amb l'exposició de cinc obres d'Antoni Tàpies, des d'ahir i fins al 4 de juny, en diferents espais de l'edifici. “No és un homenatge accidental”, assegurava, ahir, Xavier Antich,president del Patronat de la Fundació Tàpies. “La relació de Tàpies amb la música és profunda, fins al punt que sovint parlava més de la influència que exercien determinats compositors en la seva obra que no pas de la d'artistes contemporanis seus.” Una d'aquestes obres, Carrer de Wagner (1988), un llibre amb tretze textos al·lusius al l'autor alemany escrits per Joan Brossa entre els anys 1941 i 1987 i deu gravats de l'artista, serveix per emmarcar l'exposició –que el Palau ja tenia al cap per celebrar el que hauria estat, enguany, el norantè aniversari de Tàpies– dins el programa d'activitats del bicentenari de Wagner, compositor predilecte de Tàpies. “Escoltant-lo, podia passar moltes nits sense dormir, algunes de les quals amb Brossa, que li feia tornar a posar un mateix fragment d'obra dotzenes de vegades”, explicava Antich, que va recordar també el desig que el pare de Tàpies va expressar a l'artista de morir tot escoltant Parsifal. “A Tàpies li agradava Bruckner, Mahler, però sobretot, Wagner”, va resumir Joan Oller, director del Palau.

A banda de Carrer de Wagner, l'exposició presenta quatre obres més. Cap embenat I (1989), Crani 376 (1987), el projecte pel cartell original de Palau 100 (2000) i una maqueta del cartell dedicat al 50è Concurs Maria Canals (2004).

 

Les campanes tubulars del ‘Parsifal' del 1913, trobades recentment

L'exposició del Centre de Documentació de l'Orfeó Foto: A. S.

Sembla increïble, però encara hi ha tresors amagats dins del Palau. Recentment, per exemple, es van trobar amagades en una caixa a la zona de l'orgue les quatre campanes tubulars originals construïdes expressament per a la interpretació de fragments de Parsifal al Palau de la Música el 1913 (any del centenari de Wagner) i que, dos anys després, van ser utilitzades per Gaudí com a punt de partida del seu estudi per a la construcció de les campanes tubulars del carilló de la Sagrada Família. Aquesta troballa és, ben segur, l'objecte més llampant de l'exposició que, fins al dia 8, es dedica a la relació de Wagner amb Catalunya al Foyer del Palau. La completen programes, llibrets d'òpera i reculls de premsa que il·lustren l'important paper que van tenir l'Orfeó Català i el Palau en la forta petjada que el wagnerisme va deixar al país. El bicentenari inclou, finalment, la presentació el dia 3 de juny de L'holandès errant amb direcció de Marc Minkowski. Una “bona obra”, segons Joan Oller, perquè els neòfits s'introdueixin en el món wagnerià.

Guillem Vidal
El Punt / Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet