Almanac
Agenda
NotíciesCerca de notícies
Enquesta
NOTÍCIA
Xavier Sabata, el contratenor fosc
28/5/2013 |
El Palau reivindica el cantant català, que interpreta avui els ‘dolents’ de Händel
Fa una dècada que va per aquestes Europes de Déu convertint-se en un contratenor de solvència i personalitat contrastada, mentre per aquest cantó de món continuàvem admirant les beutats de la veu de Philippe Jaroussky, o abans –del seu declivi– la d’Andreas Scholl. El 2009 va participar a La incoronazione di Poppea, al Liceu, i el juliol passat es va presentar al Teatre Lliure amb la producció de Friburg de El gran teatro del mundo, un muntatge de Calixto Bieito que es va veure al Grec 2012. Reivindicat ara pel Palau de la Música, que ha col·laborat en el seu projecte Händel Bad Guys sobre els antagonistes de les òperes del Barroc (un disc produït per Aparté que du ja més de 6.000 còpies venudes), Xavier Sabata (Avià, Berguedà, 1976) es presenta avui en el cicle Palau 100 com a protagonista absolut del seu propi xou.
En aquest únic concert a Catalunya amb el que es presenta el disc a Espanya, Sabata –que ha col·laborat amb els principals directors de la música antiga, i aquí parlem de William Christie, René Jacobs, Fabio Biondi, Alan Curtis o Andrea Marcon– cantarà des de Vo’ dar pace, de Tamerlano; Nella terra, in ciel, de Faramondo; Bel labbro, d’Ottone; Dover, giustizia, amor, d’Ariodante; Domerò la tua fierezza, de Giulio Cesare, a Serenatevi oh luci belle, de Teseu.
“Els bad guys (paios dolents) de Händel són els antiherois que ajuden a comprendre la funció de l’heroi en cada òpera –explica un exultant i assertiu Sabata–, encara que no tots són tan dolents com sembla, perquè dubten, pateixen... però prenen decisions equivocades”. És interessant, assenyala el contratenor català, la forma en què a nivell compositiu tractava Händel els personatges virtuosos (per als quals escrivia a compassos de quatre temps) mentre que en la majoria de personatges perversos compon a tercets, cosa que li dóna un desequilibri constant que reflecteix la seva complexitat psicològica.
Ningú com un tros d’home amb veu de contratenor diabòlica per donar vida a aquests personatges tèrbols o turmentats. “Hi ha fins i tot un parell de papers en aquest repertori escrits per a contralt –explica Sabata–, però com a intèrpret de la música antiga em sento poc acomplexat pels criteris historicistes: els respecto, però la tècnica no és l’objectiu sinó el mitjà”.
“Hi ha una visió del contratenor com d’un ésser androgin amb una veu angelical –assegura–. La meva és una cosa molt personal, amb un color fosc... però no en va Händel va escriure aquests papers d’aquesta manera. Si cal transcendir la tècnica, també cal transcendir la bellesa: no és necessari que tot sigui tan bonic. Això ho vaig aprendre de Christie. ‘Has de renunciar a la bellesa de la teva veu’, em va dir. Christie es un gran home de teatre que m’ha marcat molt”.
Format com a actor a l’Institut del Teatre, Sabata confessa que interpreta els concerts de memòria –“la partitura em molesta molt”– i que viu els projectes com un fet artístic. “M’interessa la teatralitat en el cas que tot neixi de la mateixa energia; és a dir, no utilitzant uns decorats perquè són bonics. Si es crea una obra total, em sembla bé. Händel Bad Guys, així com els projectes que vindran, té un punt de partida teatral, però m’interessa que la música pugui brillar”. I segueix: “Vinc del món del pop, m’agrada la proximitat i fragilitat d’alguns intèrprets del pop, com ara Antony and the Johnsons. I dins del meu món m’agrada acostar-me a aquesta vulnerabilitat”.
La seva carrera amb prou feines ha inclòs escenaris espanyols. El fet que el seu mànager sigui austríac fa que treballi sobretot a França i Alemanya. “Però ara ens està arribant aquí el boom de la música antiga –adverteix el cantant–; hi ha una generació amb credibilitat vocal, amb tècnica. La paleta de colors s’ha obert i no tots els contratenors fem els mateix, la qual cosa vol dir que podem conviure en un mateix escenari”.
MARICEL CHAVARRÍA
La Vanguardia
