Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu aborda un any d'estrenes i grans veus (I)

20/2/2004 |

 

Plácido Domingo, José Cura i Carlos Álvarez cantaran al coliseu líric.

Pluja d'estrenes en la programació del Gran Teatre del Liceu per a la temporada 2004-2005. El coliseu de la Rambla convoca grans veus i incita al descobriment. I ho fa amb un més difícil encara: en terrenys tan coneguts --i en ocasions gastats-- per al melòman com són les òperes de Verdi, Puccini i Rossini.
La intenció de fer més accessible el Liceu a l'allau de nous espectadors que ha generat la creixent moda operística s'ha concretat en una programació amb 10 muntatges --més quatre en versió concert--, fet que suposa un títol menys que en la temporada actual per poder multiplicar les funcions en títols tan arxiconeguts com Rigoletto, amb Carlos Álvarez (16 funcions) i L'elisir d'amore, dirigit per Mario Gas (20 funcions), i aconseguir un rècord que només s'havia aconseguit el 1863, amb Rigoletto precisament. Aquest plus de funcions fora d'abonament que es posen directament a la venda intenta resoldre, segons el director del coliseu líric, "la sensació de la dificultat que existeix per accedir al Liceu". Amb tot, la previsió d'abonaments per a la pròxima temporada s'eleva a 25.000.

ARRIBA 'GAUDÍ'
En xifres hi haurà sis estrenes barcelonines i dues d'absolutes, el Gaudí de Joan Guinjoan, allunyat de dates commemoratives per exprés desig del seu autor, poc interessat en el fet que confonguessin la seva òpera amb el musical d'Albert Guinovart, i La meua filla sóc jo, de Carles Santos, un treball íntim, autobiogràfic i gens convencional concebut com a taller d'òpera en col.laboració amb el Lliure. L'òpera de Guinjoan prossegueix amb la política de captació dels grans directors d'escena autòctons. En aquest cas es tracta del cineasta Manuel Huerga, que debuta en aquesta tasca flanquejat per la col.laboració en el vestuari de Josep Abril i la coreografia de Marta Carrasco.
El capítol de les estrenes està ple de rareses i la més significativa és la presència del premi Nobel Dario Fo com a adaptador i director d'escena de La gazzetta, una òpera totalment desconeguda basada en Goldoni que Rossini va compondre entre dues joies indiscutibles com El barber de Sevilla i La Cenerentola. El director artístic del Liceu, Joan Matabosch, atribueix la raó del seu oblit a la seva confusa construcció, que "necessitava un lífting".
No menys desconeguda és la Cléopâtre, de Jules Massenet, que Montserrat Caballé, acompanyada per la seva filla Montserrat Martí i Carlos Álvarez, s'ha encarregat d'exhumar en versió concertant. També en aquest format es presentaran les ignotes Le villi i Edgar, de Puccini, amb Ana María Sánchez.
Les veus constituiran el plat fort del curs, segons el director artístic.

Helena Hevia
El Periódico