NOTÍCIA

Amb posat juvenil i alegre arriba caminant al Palau de la Música amb el seu violoncel a l'esquena, un valuós Gioffredo Cappa del 1696 que s'amaga dins un estoig anodí. Amb ell interpretarà una obra mestra que poques vegades es pot escoltar completa en una sola sessió. "Cada suite és una meravella en ella mateixa, però si les toques totes juntes vius un viatge. És com si fessis una òpera amb un sol protagonista. Per mi, interpretar les sis suites de Bach és com fer una travessa iniciàtica al final de la qual trobo el públic que m'hi ha acompanyat", explica Queyras.

Pel músic francocanadenc establert a Alemanya, Bach es pot interpretar d'una infinitat de maneres, però reconeix que el gran mestre en aquest repertori va ser Pau Casals. "Si escoltes interpretacions d'altres músics dels anys 60 i 70, trobes que exageren molt en el volum sonor. Paradoxalment, la manera de tocar-les de Pau Casals, que és molt anterior, és molt més moderna. Casals tenia la intel·ligència i els coneixements necessaris d'harmonia i piano per entendre-les, i en la seva interpretació no hi ha exageracions però sí una emoció molt sòbria. I aquesta és també la meva aposta".

El músic explica que Bach, i concretament les Suites , l'han acompanyat tota la vida. "Vaig començar a estudiar-les als 10 anys i encara ara cada vegada que les toco hi descobreixo coses noves que em fan avançar com a músic. El llenguatge musical de Bach és perfecte, d'una perfecció il·limitada".

Tot i que les Suites siguin una de les seves passions, també ho és la música contemporània, que va desenvolupar formant part de l'Ensemble Intercontemporain fundat i dirigit pel compositor Pierre Boulez. "Sento passió per la música contemporània d'ençà que era estudiant -diu-. M'admira com es pot seguir el procés del naixement d'una obra que sorgeix des del no-res i que, si és bona, tindrà una vida molt llarga. Quan toques una bona obra contemporània penses com és possible que aquesta música no hagi existit abans. A això s'hi suma el fet de la comunicació que estableixes amb el compositor. Vull saber què desitja expressar, què vol de mi i, parlant amb ell, també aprenc a entendre què volien els compositors del passat". Tot i que reconeix que la majoria de públic prefereix "retrobar-se amb les melodies i harmonies que ja coneix, també hi ha algunes persones que tenen curiositat per descobrir coses noves".

De Bach a Kurtág, del segle XVII al XXI, Queyras passeja el seu violoncel com una enjogassada amant a la qual només cal canviar les cordes i l'arquet en funció del viatge que emprenguin junts. El d'aquesta nit serà un llarg viatge cap al món interior del pare de la música occidental.