Com a la temporada 2012/13, que tot just és a punt d'acabar, l'abonament integrarà fins a deu dels onze concerts. El programa Clar de lluna amb el pianista Paul Lewis, figura fora de l'abonament. De fet, en la 2013/14, per primer cop, es podrà optar per diferents models d'abonament, per facilitar l'assistència al màxim nombre d'actuacions preferides.
Quins són els noms que van lligats a la història d'Ibercamera? L'Orquestra Simfònica de Viena tocarà, amb la solista Maria João Pires al piano, peces de Haydn, Beethoven i Mozart el 5 de desembre a l'Auditori. També repeteix l'Orquestra Simfònica del Teatre Mariinski, que interpretarà la Cinquena simfonia de Mahler amb el director Valeri Gergiev i el jove pianista Ignasi Cambra l'11 de febrer. Prat va convidar Gergiev a escoltar aquest jove valor, avui totalment desconegut aprofitant una actuació a Barcelona. En va quedar tan encantat que el jove pianista (que, casualitats del destí, és fill d'abonats d'Ibercamera) s'afegirà a part de les contractacions de Gergiev. La Royal Philharmonic Orchestra hi serà el 23 d'abril, amb Pinchas Zukerman com a violí i director, per interpretar el Concert per a violí i orquestra de Beethoven i la Simfonia núm. 4 de Brahms. El pianista Alexei Volodin, avui molt reconegut arreu però que va ser Ibercamera qui li va obrir les portes al mercat internacional, prepara les Variacions Goldberg de Bach, Miroirs de Ravel i Andante spianato et grand polonaise brillante de Chopin pel 12 de maig al Palau de la Música. Tancarà el cicle un concert amb peces de Chopin i Xostakòvitx a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Txaikovski.
Com ja és habitual, Ibercamera programa indistintament al Palau de la Música i a l'Auditori, en funció de si són recitals o peces de cambra, o bé formacions simfòniques. L'empresa, que va néixer coincidint amb la desaparició de Promusica, el maig de 1984 a Barcelona, ja ha obert nous camins a Girona, Vitòria i Madrid. Des de l'any passat, ha arrencat una programació a la capital espanyola. El cartell pot variar d'una ciutat a l'altra. La seva arribada, tot i coincidir pràcticament amb la intervenció de Bankia, ha tingut molt bon ressò. Esperaven assolir 500 abonats (en vaticinaven que només sumarien unes 150 veus fonamentades de Madrid) i ja en compten 900. La política de cura de l'abonat és un dels grans secrets d'Ibercamera. També ha entès que cal intervenir en una política de preus assumint l'IVA, per exemple, i oferint preus econòmics per als menors de 29 anys. Per acabar, una reflexió del president Josep Maria Prat: una societat que en els últims 150 anys ha liderat la música de forma privada està patint les retallades en major mesura que els equipaments públics. Amb només 30 anys de subvenció i una sola institució musical pública es pot acabar extingint el model privat i filantròpic. Ibercamera, que fa uns anys programava el 80% dels seus concerts a Barcelona, per si de cas, ha invertit el percentatge d'activitat a la ciutat, i això “ha donat solidesa a la nostra temporada”. (Tota la temporada es pot consultar a www.ibercamera.com).