ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Bach com un Everest

9/4/2013 |

 

Benjamin Alard ve al Festival de Música Antiga amb el repte que li proposa el Palau: interpretar en cinc anys la integral de les obres per a clavicèmbal de Bach

ÀLEX GARCIA

Alard posa per al fotògraf en el claustre de la cèntrica parròquia de Santa Anna, a Barcelona, on toca avui i demà

No és el seu primer Festival de Música Antiga de Barcelona, i, de fet, encara és fresc el record de la seva versió de les Variacions Goldberg del 2011. L’organista i clavecinista francès Benjamin Alard (Rouen, 1985) torna a la 35a edició del certamen amb un encàrrec del Palau de la Música: interpretar en cinc temporades consecutives la integral per a clavecí sol de Bach. L’aventura cap aquest Everest comença avui i demà (20.30 h) en el claustre de la Parròquia de Santa Anna, amb el Concerto italia

no i l’Ouverture française. Sonaran les transcripcions del mateix Bach a partir de la influència d’estils musicals europeus i de compositors com Marcello, Reinckein o Corelli.

“Pensi que en el període barroc, la música es tocava a casa amb els membres de la família, amb la qual cosa la transcripció era important: s’adaptava la peça a cada persona i instrument, així que la seva lectura era crucial. Bach, per exemple, tocava el violí, el clavicèmbal, l’orgue... però no l’oboè, de manera que els bells concerts per a oboè es transcrivien amb una doble influència: l’estil italià i el color de l’oboè”.

 

D’aparença una mica tímida, Benjamin Alard, premi Juventus 2007, sorgit de la Schola Cantorum de Basilea (amb Jean-Claude Zehnder i Andrea Marcon de professors), hereu del desaparegut Gustav Leonhardt i referència actual de la música antiga, parla de forma meticulosa, com escapant-se de l’eco del claustre vidrat de Santa Anna: “És la primera vegada que toco en un claustre: té bona acústica, i més amb el públic present”, diu. La idea de fer la integral per a clavicèmbal neix de Víctor García de Gomar, adjunt a la direcció del Palau en temes artístics, per qui el projecte es completa amb El clavecíben temperat (2013), obres de joventut i didàctiques (2015), Variacions Gold

berg (2016) i L’art de la fuga (2017). “A començaments del segle XVIII, les arts pateixen una gran explosió d’influències a Europa, de manera que és difícil mantenir les distàncies –explica Alard–. Bach no és només un geni, sinó un geni que va escoltar una infinitat de músiques diferents, i totes van ser importants per a ell. A més, les va saber adaptar molt bé... fins i tot l’estil ballat francès”. Partidari d’interpretar cada música com si fos la primera vegada, aquest fill de granger que la seva mare va dur a estudiar piano a Rouen amb sis anys i avui viu per i per a la música a París, confessa que amb peces famoses com les Variacions Goldberg li costa d’allunyar-se de la influència d’altres intèrprets. “Les vaig deixar reposar un any i mig per retrobar-m’hi com en un renaixement”, admet.

Concentrat en la música antiga, diu que si tingués temps faria teatre, per plaer. I què hi diu de la crisi? “D’acord, no podem fer grans espectacles operístics, però l’important és mantenir les petites cites, com aquestes en les quals dónes la voluntat i acabes arrossegant un amic que de cap altra manera no escoltaría clàssica”. França veurà desaparèixer els subsidis per a la cultura i apostarà pel capital privat? “No veig per què, al final són els mateixos diners que es desgraven en impostos”.

MARICEL CHAVARRÍA
La Vanguardia

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet