17/2/2004 |
Teló enfora, el Rèquiem de Mozart que diumenge passat va poder-se escoltar a Sant Domènec va ser una producció digna, ambiciosa i interessant com tantes n'hi ha dins la programació musical ciutadana. Teló endins, el concert era una il·lusionada culminació de molts esforços desinteressats. No, desinteressats, no, al contrari: interessats, interessadíssims en la pròpia formació, perquè tant per als integrants de la Jove Orquestra Athenea com per a d'altres de més grans i carques que formàvem el cor, l'aprenentatge i el treball realitzats amb el director Christian Curnyn ens ha estat paga més que suficient. Curnyn és un luxe escocès que inexplicablement sempre ha dit que sí als cursos de música antiga i ara també a la Trobada Orquestral de Girona, a punt a fer tant de miner com d'orfebre amb la pedrera local. Quan sigui el nou Eliot Gardiner, els gironins podrem presumir que ens va freqüentar i subjugar uns quants febrers. Mentrestant, entre bambolines, l'organització -l'Associació Galligants i l'Ajuntament- espiava l'assistència dels representants de les altres institucions, refiada que frisarien per subvencionar una iniciativa com aquesta; una iniciativa doblement útil, perquè dota la ciutat d'espectacles musicals de qualitat alhora que serveix de foment i d'estimulant als joves estudiants de cursos superiors d'instrument, forçats sovint a abandonar la ciutat per professionalitzar-se. Sospitosament, alguna institució va faltar-hi.
Josep Pujol i Coll
El Punt