NOTÍCIA

Els neandertals cantaven òpera, sosté l'arqueòleg anglès Steven Mithen, creador de la teoria de la musicalitat com a forma de comunicació prelingüística entre els antics pobladors.

Encara que és autor del llibre 'The singing Neanderthals', que s'ha traduït com 'Los neandertales cantaban rap', l'autor prefereix pensar que "la musicalitat dels neandertals es podria identificar més amb l'òpera que amb el 'rap', ja que a més de música, aquells homínids també utilitzaven la dansa i el llenguatge corporal com a forma de comunicació". Mithen assenyala que "el 'rap' està associat a un tipus particular de música basat en les paraules i en les frases, cosa que no tenien els neandertals".

Mithen, que obre avui al CosmoCaixa un cicle de conferències sobre 'La música i el seu impacte en el cos i la ment', organitzat conjuntament amb l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), precisa que "els neandertals no adoptaven una posició hieràtica en el seu cant". A més, diu que la mímica era també important, i fins i tot "gran part dels sons guturals que emetien tractaven d'imitar sons naturals d'animals, el vent, els rius".

L'essència de la seva teoria és que "abans de l'aparició del llenguatge compositiu, format per paraules i regles gramaticals, ja existia en els neandertals una forma de comunicació prelingüística basada en les variacions del to, el ritme, el llenguatge corporal i el timbre de les seves veus". L'arqueòleg diu que van desenvolupar aquesta forma primigènia de comunicació a partir dels seus ancestres, "una musicalitat que es pot seguir en l'evolució humana que ens remet als primers éssers humans, fa dos milions d'anys, dels quals també evolucionem nosaltres, els 'Homo sapiens', amb les nostres pròpies capacitats musicals". Aquest tronc comú explicaria, segons ell, les nostres respostes emocionals actuals a la música.

Admet l'investigador que parlar de música per a un arqueòleg és un gran desafiament, ja que "el registre arqueològic és totalment silenciós", però sí que es pot analitzar la seva anatomia: "Si el neandertal no tenia llenguatge parlat, havia d'utilitzar el seu gran volum cerebral per fer alguna cosa i havia de tenir algun tipus de comunicació". Tot i això, els arqueòlegs no han trobat instruments musicals fabricats pels neandertals. Mithen pensa que tenien capacitat intel·lectual per crear-los a partir d'objectes naturals com petxines, palets o fins i tot pedres, però "els instruments musicals més importants que tenien eren els seus robusts cossos".

La importància de la música ha arribat fins als nostres dies, subratlla Mithen, que afegeix: "La música serveix per crear un sentit d'identitat i pertinença al grup, ja sigui a través d'un himne nacional, l'himne d'un club o els grups religiosos que canten en corals a l'església". "Som els hereus privilegiats d'una època de l'edat de pedra en què la música era vital", resumeix el científic britànic.