NOTÍCIA

Els concerts de William Christie i Les Arts Florissants causen una autèntica commoció. Els matisos que el director és capaç de treure als instruments d'època són com pinzellades fines difícils d'escoltar en altres interpretacions. Christie fa prop de 35 anys que crea atmosferes, donant a la música un fort sentit emocional. Demà diumenge el mestre de la música barroca serà a L'Auditori després de 10 anys d'absència a Barcelona, acompanyat de 70 músics i cantants de l'orquestra i el cor de Les Arts Florissants per transportar-nos al món de Händel dirigint el seu gran oratori Belshazzar .

Nascut als Estats Units i clavecinista de formació, Christie fa 33 anys que va fundar a França, on resideix, un dels conjunts més destacats a tot el món: Les Arts Florissants. "En aquell moment jo feia música per a l'immediat, mai vaig pensar que la nostra carrera tindria l'èxit que ha tingut", explica aquest músic de 67 anys. "Aquell 1979 hi havia una mena d'exuberància, d'entusiasme entre els joves col·legues de París per la música antiga. Amb els col·legues de la meva edat, entre els quals Jordi Savall, volíem fer alguna cosa diferent, era un moviment amb un fort costat intel·lectual, una onada entorn de la música antiga, els instruments antics, una força de recerca, de reedició. Jo volia expressar-me com a director d'un ensemble, però sobretot volia descobrir compositors poc coneguts que m'agradaven i que o bé estaven mal entesos o bé mal tocats. Vist ara, és evident que ens agrada l'èxit, però va ser el dia a dia, fent concerts, que vam trobar espònsors i joves músics, i tot va anar evolucionant. Penso que ens hem beneficiat d'una època en què la gent volia novetats".

Han passat més de trenta anys i, per gran part del públic, escoltar un oratori com Belshazzar , inspirat en el relat bíblic de la caiguda de Babilònia, continua sent una novetat. Christie ha interpretat més d'una desena d'òperes i oratoris de Händel i Belshazzar forma part d'aquest gran projecte en què "primer cal comprendre què era el que Händel volia comunicar -diu-. Belshazzar és una obra rica en emocions, rica en drama, és una peça plena de teatralitat que vol comunicar fortes emocions al públic, tocar-lo, com tot el Barroc".

Parlant de la interpretació amb criteris historicistes, William Christie adjectiva d'"estúpid i pretensiós dir que la música antiga és l'autèntica". "¿Algú ha escoltat un enregistrament de l'època de Händel o de Lully per dir com s'ha de tocar? Quan escoltes una sonata de Beethoven tocada per deu pianistes diferents, tens dinàmiques i fraseigs diferents, tot i que estan indicats a la partitura, però en el Barroc això no està indicat, o sigui que l'intèrpret és més lliure encara, per això Christie, Savall o Tom Koopmann poden tocar la mateixa peça però és radicalment diferent. Hi ha aspectes de la partitura que ens marquen què hem de fer, però tot i estar lligada a una certa retòrica i a un cert estil, hi ha una forta dosi de la personalitat de cadascú", explica.

Malgrat els molts projectes que Les Arts Florissants tenen programats, Christie té clar que tothom ha estat tocat per la crisi: "Nosaltres no podem fer les mateixes gires de fa 15 anys perquè no hi ha diners. Els músics hem de trobar solucions, com reduir el nombre de participants i canviar el repertori, i els solistes que demanaven uns caixets extremadament elevats han de participar d'aquests problemes reals. Aquest és un moment molt difícil per a totes les arts".