Cerca de notícies

Enquesta

William Christie: "El plaer més gran de la vida és tocar en grups petits"

16/1/2003 |

 

William Christie ofereix avui
(21.00 h) un concert a Barcelona però no com a director de la formació les Arts Florissants, de la qual és fundador, sinó en el seu vessant de clavicembalista i acompanyant el violinista Hiro Kurosaki.

E l concert que inaugura el cicle Les Músiques de CaixaForum permetrà escoltar Christie com a clavicembalista amb el concertino de la seva formació, Hiro Kurosaki. Interpretaran, de Bach, la Sonata per a violí i baix continu en sol M, la Sonata per a violí i clavicèmbal en fa m i la Partita per a violí sol en mi M; i de Händel, la Suite núm. 5 en mi M, la Sonata per a violí i baix continu en la M i la Sonata per a violí i baix continu en re M.
"El que més m'agrada en la vida és poder passar dels grans projectes als més petits. Si sempre dirigís una orquestra simfònica no seria gaire feliç perquè crec que l'important és tornar a les arrels, i les meves són els grups de cambra. De fet, el plaer més gran de la vida és tocar en grups petits", assegurava Christie ahir a la premsa barcelonina.
El mestre de la música barroca a França va coincidir amb Jordi Savall tocant en el mateix grup, el Five Century, a la dècada dels 60. El sorprenent és que feien música contemporània! "Sí, ell tocava la viola de gamba i jo el clave. En aquella època hi havia una entesa molt cordial entre la música antiga i la moderna. Tant els músics contemporanis com els que ens dediquem a la música antiga sempre busquem nous sons, colors, noves maneres de fer música; tant en un estil com en l'altre has de reinventar la tècnica".
Amb tot, Christie té clar que no sempre es poden compaginar dos estils. "Arriba un moment que t'adones que només pots ser bo en un àmbit; és el que en dic especialització natural. I la meva és el repertori francès, anglès i italià del XVII i XVIII". Pel director i clavicembalista, la veu és, però, el nucli de la música barroca. "A tots els instrumentistes amb qui treballo els exigeixo que cantin, i les sonates de Bach i Händel les abordem com si fossin àries o miniòperes".
Hiro Kurosaki -que col·labora amb Christie des del 1986- va destacar en aquest sentit: "Quan parlem de cantar en la música barroca no ho fem des d'un punt de vista operístic ni romàntic sinó perquè entenem l'idioma de la música com un llenguatge en què cada figura o articulació és una paraula". La relació entre els dos músics ha donat com a resultat l'enregistrament de totes les sonates de Händel i n'estan preparant un de Bach.


Maror amb les discogràfiques
Aquesta gravació l'han fet amb la discogràfica Virgin, tot i que Christie té signat un contracte amb Warner. "Estic molt enfadat i dolgut. La Time-Warner s'ha menjat dues grans discogràfiques europees, Erato i Teldec, que feien una gran feina per a la música clàssica, i ho han fet per orgull. Ara que tenen problemes econòmics, el primer que han eliminat és la secció de clàssica. Només hem quedat Harnoncourt i jo, i no perquè els agradi el que fem, sinó perquè venem molts discos".
Dels 14 projectes que Christie havia signat amb Erato, dos els editarà Time Warner-UK Classics i dos més els està negociant amb el director de Virgin Classics i EMI. El músic va lamentar aquest sistema basat en criteris mercantilistes. "Sóc molt pessimista amb aquest món. Per això és tan important fer música en viu".

Marta Porter
Avui