NOTÍCIA

Un dels programes més apassionants de la temporada és el que presenta l’OBC, amb una combinació ideal entre temàtica molt atractiva ben servida per una partitura esplèndida (i no gaire divulgada en aquestes latituds) i uns intèrprets de nivell, inclosa una estrella del ceŀluloide.

La cita serà amb 'Jeanne d’Arc au bûcher' (Joana d’Arc a la foguera) d’Honegger, i aquests són només alguns arguments pels quals val la pena socarrimar-se una mica.

Joana d’Arc (1412-1431) va ser una figura determinant en el tombant definitiu en favor de França en la Guerra dels Cent Anys que l’enfrontà amb Anglaterra. Aquesta jove de qui enguany es commemoren els 600 anys del naixement, impulsada per un gran fervor religiós, va liderar les tropes franceses en l’alliberament d’Orleans del setge dels anglesos.

Però va ser capturada pels borgonyons, aliats dels anglesos, i jutjada a París per saber si estava inspirada per Déu o pel dimoni. Com era d’esperar, els jutges van dictaminar el segon supòsit, i Joana va morir, amb 19 anys, a la foguera. Això no va impedir que els anglesos fossin expulsats.

Heroïna nacional, canonitzada el 1920, Joana d’Arc ha estat apropiada per l’extrema dreta francesa com a símbol de la visió més xenòfoba del patriotisme, i la seva pietat religiosa pot ser sospitosa en els descreguts temps que vivim. Això no treu que sigui un personatge ben singular –una dona jove liderant exèrcits en una societat masclista– amb un inexhaurible poder de fascinació.

Santa i guerrera, iŀluminada i decidida, Joana d’Arc ha atret diverses generacions d’actrius. El cinema ha estat especialment generós, ja des dels inicis, perquè els germans Lumière i Georges Méliès en van realitzar sengles cintes.

Sense deixar el cinema mut, trobem tot un especialista en superproduccions històriques, Cecil B. De Mille, que comptà amb una estrella de l’òpera amb carrera paraŀlela a la pantalla, Geraldine Farrar.

A més de la dirigida per Dreyer, altres Joanes famoses del ceŀluloide han estat Ingrid Bergman, Jean Seberg, Sandrine Bonnaire (amb música interpretada per Jordi Savall, que ha reprès el personatge en un altre dels seus luxosos llibre-discos) i Milla Jovovich.

Una altra estrella del setè art serà qui encarnarà Joana d’Arc a L’Auditori. La francesa Marion Cotillard va saltar a la fama mundial al guanyar l’Oscar a la millor actriu per 'La vida en rosa' (2007), interpretant una altra icona de la cultura del país veí, Edith Piaf.

Des de llavors, ha alternat les produccions europees amb un salt a Hollywood coronat per l’èxit, amb aparicions destacades en superproduccions de qualitat com 'Origen' o l’última entrega de la saga 'Batman', ambdues dirigides per Christopher Nolan. L’aliança entre fragilitat i fortalesa que exhibeix a la gran pantalla fa suposar que Cotillard serà una Joana esplèndida.

A més, la seva relació amb l’obra d’Honegger ve de lluny. La seva mare, Niseema Theillaud, també el va interpretar abans que la mateixa Cotillard l’assumís, a Orleans, el 2005. No serà, però, la primera Joana amb Oscar que passi per Barcelona: Ingrid Bergman la va interpretar al Liceu el 1954 en una posada en escena de Roberto Rossellini.

Arthur Honegger no ha estat ni el primer ni l’últim compositor fascinat per la història de la santa francesa. Els exemples més coneguts són dues òperes, la 'Giovanna d’Arco' de Verdi i 'La donzella d’Orleans' de Txaikovski, però l’oratori del compositor suís, estrenat el 1938, ocupa un lloc destacat.

Amb text de Paul Claudel, l’obra és un calidoscopi que combina personatges cantats i dos de parlats, la protagonista i un frare que l’acompanya en la rememoració dels esdeveniments que l’han dut camí de la foguera. Marc Soustrot dirigirà les forces combinades de l’OBC, els cors Vivaldi, Liedercamera i Madrigal i un sòlid equip de cantants. Promet ser una de les fites de la temporada.