Agenda
Notícies
Torni'm a explicar aquella història tan bonica que diu que primer va ser l'escola i després el teatre i que el Liceu és “seu”.
El 1837 uns burgesos catalans van fundar una escola de música pensada per als joves, un “liceu”, en el llenguatge de l'època que el francès conserva: lyceé. Anys després, van construir un teatre perquè els alumnes s'hi exercitessin i per fer-hi espectacles que ajudessin a sostenir el centre educatiu. Per això el Liceu es diu Teatre del Liceu. Era el teatre d'aquella escola, convertida avui en conservatori.
Encara els pertany?
Ara no, perquè el teatre és de tots: de la Generalitat, l'Estat, l'Ajuntament, els socis... Però les relacions es mantenen, gràcies a la feina que hem fet per recordar-los els orígens. Molts alumnes nostres, principalment de cant, hi fan les primeres aparicions dalt d'un escenari, en el cor o en papers secundaris.
I els instrumentistes no?
És més complicat. Primer, perquè l'orquestra és un cos funcionarial i segon, perquè nosaltres no vam començar a ensenyar tots els instruments fins a l'any 1996, quan vam regir-nos per la Logse. No hi ha hagut temps perquè hagi sortit una generació formada per integrar-se en una orquestra tan prestigiosa. N'hi ha, però encara pocs.
Ocupen un edifici molt bonic, molt espaiós, en el Raval més profund.
Vam haver d'abandonar l'antiga escola de la Rambla, al costat mateix del Teatre del Liceu, si ens volíem adaptar a les lleis educatives vigents i ampliar el nombre d'instruments als d'una orquestra.
Al costat mateix hi ha una parada de metro. De vegades s'hi posen músics que toquen la guitarra o la flauta. Els seus alumnes hi passen pel davant. Els ignoren o creuen els dits amb superstició?
No és el seu futur, si és el que em vol dir. Aquí, d'on han sortit Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, Joan Guinjoan o Antoni Ros Marbà, no formem músics bons, sinó els millors. Vostè potser no, però ells davant un guitarrista del metro saben establir diferències.
La seva feina, en què consisteix?
Formar un equip de professors entre els millors, mantenir el nivell i la il·lusió, vetllar pel prestigi de l'escola, buscar formes de mecenatge...
Tenen mecenes?
I tant. Els principals, la Fundació Estrella Damm i la Sergi Ferrer Salat. Després, empresaris que igualment entenen que la formació musical dels joves és important per a aquests joves i per al país.
Tenen la competència de l'Esmuc.
No em faci parlar de competència, sinó de col·laboració i bona entesa. Ells tenen 600 alumnes i nosaltres 600 més. Mil dos-cents estudiants de música a Barcelona. No és bonic? No és molt? Ara: ells són escola pública i, per tant, amb un cos funcionarial, i nosaltres som privats o pertanyents a una fundació, amb més mobilitat de professors.
Quant dura la carrera de músic, aquí?
Quatre anys. Però pensi que els que entren n'han fet dotze d'aprenentatge en escoles privades o als centres que el nostre conservatori té a algunes ciutats de Catalunya com Tarragona, Sabadell, Olot o Mataró. Quan acaben aquí molts van a millorar a l'estranger, igual com hi ha estrangers que vénen aquí.
Quant costa matricular-s'hi?
Els alumnes paguen 3.500 euros per curs, però cada un en costa 12.000. La diferència la cobreixen els benefactors i les institucions públiques.
Dimecres van rebre de l'Ajuntament de Barcelona la Medalla d'Or del Mèrit Cultural.
Es pot dir que aquesta temporada anem molt ben servits de premis i som molt feliços: Creu de Sant Jordi, ara aquesta medalla municipal...
Li noto un to.
Els premis sempre són benvinguts i ja li dic que ens fan molta il·lusió, però nosaltres el que volem dels governs és que entenguin que l'ensenyament de la música ha de ser impulsat i protegit. El que necessitem també és que l'actual gent amb diners a Barcelona i Catalunya tingui la sensibilitat d'aquells burgesos que el 1837 van fundar el liceu i més tard el seu teatre.
