NOTÍCIA

La música de John Cage (1912-1992) torna a Barcelona. Els concerts, sis, seran el plat fort del cicle d'activitats que han organitzat l'Arts Santa Mònica, la Fundació Antoni Tàpies i l'Institut d'Estudis Nord-americans per commemorar el centenari del compositor nord-americà. El primer concert se celebrarà aquesta nit. Carles Santos i la pianista Inès Borràs tocaran durant dotze hores, des de la mitjanit fins al migdia de demà, les Vexations ,d'Erik Satie, al claustre de l'Arts Santa Mònica. La peça no és de Cage, però ell va ser qui va organitzar la primera interpretació d'aquesta obra -basada en la repetició d'un mateix motiu 840 vegades- el 1963 a Nova York. "Als Estats Units a Cage el tenen en una marginació calculada, es pot arribar a pensar que és una músic europeu infiltrat als Estats Units", va dir el músic i compositor de Vinaròs, que va ser un dels dotze pianistes que van participar en aquell mític concert del 1963.

L'estada que Cage va fer a París als anys 60 va ser fonamental en la seva carrera. El 1966 va arribar a Barcelona per iniciativa del Club 49, i davant la desconfiança dels programadors va actuar amb la companyia del coreògraf Merce Cunnigham al Teatre Prado de Sitges. El fotògraf Joaquim Gomis va immortalitzar la visita que van fer a la casa La Ricarda, un dels llocs de reunió del grup, i Joan Miró va fer un cartell per recaptar diners per sufragar l'estada.

Un investigador incansable

Malgrat que John Cage no va ser un músic minimalista, sovint se l'ha considerat el pare del minimalisme i també de l'art conceptual. "No és estrany que altres creadors es fixin en un aspecte de la trajectòria polièdrica de Cage i el desenvolupin", va dir Carmen Pardo, estudiosa de l'obra de Cage i comissària del projecte. "No va ser un creador sistemàtic. De fet, va defugir qualsevol sistema, va deixar moltes portes obertes que després altres creadors van aprofitar. No va crear escola perquè això hauria anat en contra del seu pensament. En el fons, buscava no repetir-se. Va treballar amb mètodes de composició diferents, volia arribar a alguna cosa nova. Per això va jugar amb l'atzar i amb la indeterminació", va subratllar l'experta, que aquesta tarda oferirà a l'Arts Santa Mònica una conferència titulada John Cage: sons en lliberta t. Després de la xerrada, la pianista Lluïsa Espiolé interpretarà les 16 sonates i els quatre interludis que Cage va compondre per a piano preparat, el conjunt més ambiciós que va crear per a aquest instrument.

"És molt important que aquest cicle tingui concerts, perquè moltes vegades les imatges i les idees de Cage han amagat la música", va dir Lluís Nacenta, músic, matemàtic i l'altre comissari del cicle. En l'obra de Cage, va insistir, és molt difícil separar la teoria i la praxi musicals. Per endinsar-se en les reflexions de Cage, la Fundació Antoni Tàpies ha organitzat un club de lectura dividit en quatre sessions dirigit per Carmen Pardo, que a més ha traduït i editat els textos. Arrencarà el 23 d'octubre i es perllongarà fins al desembre. La Fundació també acollirà, el 22 i 23 de novembre, dues lectures. El primer dia el músic nord-americà Tom Jonson llegirà, rítmicament, extractes d' Empty words , i l'endemà l'artista Esther Ferrer oferirà una altra visió de Cage.