Cerca de notícies

Enquesta

La Bastilla i el Covent Garden s'obren als joves compositors

9/2/2004 |

 

Thomas Adès i Matthias Pintscher estrenen noves obres als dos coliseus.

Tots dos van néixer el mateix any, 1971, gaudeixen d'un notable prestigi arreu d'Europa i estan a punt d'estrenar la seva segona òpera en dos dels principals teatres del continent.

L'eclèctic Thomas Adès no té por d'escriure música de gran profunditat lírica, i tampoc de buscar l'accessibilitat per part del públic

Thomas Adès i Matthias Pintscher són els grans protagonistes del febrer operístic, amb dues de les estrenes més esperades de la temporada. Amb The Tempest i L'espace dernier, les dues obres compostes pels autors britànic i alemany, respectivament, la Royal Opera House, el Covent Garden i l'Òpera Nacional de París fan una nova aposta per la creació contemporània.
Una aposta, tanmateix, que en el cas del teatre londinenc està envoltada de més riscos. El desembre del 2002 el Covent Garden va estrenar Sophie's Choice, de Nicholas Maw, una caríssima producció que es va saldar amb crítiques duríssimes. Per a la segona estrena després de la reobertura del teatre, demà serà el torn de Thomas Adès, amb una maniobra no menys arriscada: l'adaptació d'una de les obres més enigmàtiques i fascinants de Shakespeare.

Modificar Shakespeare
El jove compositor ja va donar la campanada el 1995 amb l'estrena de la seva primera òpera, Powder her Face, alhora que un nom de pes com Simon Rattle presentava el 1997 Asyla, peça orquestral que ja s'ha passejat per mig món (incloent Barcelona). Per refermar la seva posició com a gran esperança blanca de la música britànica, Adès compta amb un contracte en exclusiva amb la discogràfica EMI, i a més ocupa la direcció artística del Festival d'Aldeburgh que va fundar Benjamin Britten.
En col·laboració amb la llibretista Meredith Oakes, Adès ha refet de forma considerable l'argument de The Tempest i ha adaptat la llengua shakespeariana per fer-la més comprensible a l'espectador modern, decisions que caldrà veure com són acceptades pels puristes. En tot cas, l'eclèctic Adès no té por d'escriure música de gran profunditat lírica, i tampoc de buscar l'accessibilitat per part del públic, com les seves composicions anteriors han demostrat de forma evident.
Esclar que el compositor juga amb l'avantatge de comptar amb un repartiment que reuneix la flor i nata del millor cant britànic de l'actualitat: el baríton Simon Keenlyside com a Prospero, el tenor Ian Bostridge com a Caliban i el tenor Philip Langridge com a Rei de Nàpols, als quals s'han de sumar la mezzo Christine Rice (Miranda), la soprano Cyndia Sieden (Ariel) i el tenor Toby Spence (Ferdinand). Tom Cairns és el director d'escena d'aquesta coproducció amb l'Òpera Reial de Dinamarca i l'Òpera del Rhin a Estrasburg, mentre que el mateix Adès dirigirà les forces estables del Covent Garden. Una feina extra que potser explica el fet que el compositor hagi enllestit l'orquestració de l'òpera a pocs dies de la seva primera representació.

Un alemany a París
Durant el període en què Hugues Gall ha estat responsable màxim de l'Òpera de París, l'estrena de noves obres ha estat una constant a la Bastilla. En el darrer any del seu mandat abans de l'arribada de Gérard Mortier (antic responsable de la Monnaie de Brussel·les, del Festival de Salzburg i de la Triennal del Ruhr), Gall ha apostat per un compositor alemany. Matthias Pintscher ha elaborat ell mateix el llibret de L'espace dernier, que s'estrenarà el pròxim 23 de febrer a la Bastilla.
La vida i la poesia d'Arthur Rimbaud són el centre d'aquest Musiktheater en quatre parts que comptarà amb direcció musical de Kwamé Ryan. Pinstcher ha escrit la peça per a gairebé totes les tessitures possibles de la veu operística -soprano dramàtica, soprano coloratura, soprano lírica, mezzosoprano dramàtica, tenor agut, baix característic-, en una proposta no narrativa en la qual el vídeo, la coreografia i la música electrònica juguen un paper important. Una proposta sens dubte molt més radical que la del Covent Garden, però les dues obres demostren amb escreix que l'òpera segueix viva i ben viva.

Xavier Cester
Avui