Agenda
Notícies
Hi ha creadors –pocs– que fan avançar l'art en proporció geomètrica i que trenquen totes les fronteres. En el segle XX, un d'aquest noms va ser el nord-americà John Cage (1912-1992), el compositor de l'avantguarda per antonomàsia, una veu lúcida que va posar les bases per entendre la música, el so i el silenci des d'una altra perspectiva. El músic va tenir una relació especial amb Barcelona i Catalunya, ja que, fins i tot en els obscurs temps del franquisme, Cage va passar per aquestes terres per tocar la seva música, de vegades només formada per notes silencioses, o per visitar el seu amic Marcel Duchamp a Cadaqués.
Sortosament, en els últims vint anys aquest país ha reconegut la figura i obra d'aquest gran creador transversal. Encara és molt recordada la instal·lació que Cage, encara en vida, va fer a l'Espai Poblenou. El 2009 el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) li va dedicar una extensa i divulgativa retrospectiva.
Barcelona, doncs, no podia deixar passar una data rodona, com és el centenari de Cage (complert ahir) per tornar a recordar el músic. Diverses institucions –La Virreina, l'Arts Santa Mònica, la Fundació Tàpies, el Macba, l'Institut d'Estudis Nord-Americans i la Universitat de Barcelona– han unit esforços per commemorar l'efemèride.
A la Virreina, avui mateix, s'inaugura l'exposició Emanuel Pimenta. Imatges del silenci, en què el músic, compositor, intèrpret i fotògraf brasiler rememora diverses facetes de Cage. Molt interessants són les tretze fotografies en blanc i negre que Pimenta va fer del loft de Nova York que Cage compartia amb Merce Cunningham, el seu company sentimental i coreògraf, que també va trencar amb totes les fronteres de la dansa.
Pimenta va conèixer Cage el 1985 i des d'aleshores es van convertir en bons amics, fins al punt també d'esdevenir el compositor dels espectacles de Cunningham. Segons la comissària de la mostra i crítica d'art d'El Punt Avui, Pilar Parcerisas, les imatges que Pimenta va captar a la casa de Cage són “assajos, on els objectes parlen del silenci”.
Partitures especials
A la mostra es poden veure també un seguit de partitures musicals de Pimenta. No espereu, però, pentagrames a la manera clàssica. Pimenta construeix “partitures tridimensionals” relacionades no només amb la música, sinó també les arts visuals, la ciència i la literatura.
En la inauguració d'avui, Pimenta estrenarà la peça Collision, composta íntegrament en un entorn virtual i inspirada en els feixos d'energia que emeten les col·lisions de partícules subatòmiques en els experiments del CERN de Ginebra.
D'altra banda, a principis d'octubre, engegarà el programa de concerts i conferències, sota el títol Sons en llibertat. Els concerts, un total de cinc, començaran el dia 9 d'octubre a l'Arts Santa Mònica amb les Sonatas & Interludes, interpretades per Lluïsa Espigolé. L'últim dels concerts, el 19 de desembre, es farà al paranimf de la Universitat de Barcelona amb la participació d'alumnes i de l'Orquestra del Caos.
Les cares de Cage
Pel que fa a les conferències i lectures, s'iniciaran el 8 d'octubre a l'Institut d'Estudis Nord-Americans amb l'expert en Cage James Pritchett. Carme Pardo, una de les coordinadores del centenari i que defineix la figura de Cage com un “prisma amb múltiples cares”, participarà en el cicle, que es tancarà el 23 de novembre a la Fundació Tàpies amb l'artista Esther Ferrer.
El Macba s'afegeix al centenari amb una secció especial dedicada a Cage en la web del museu, en la qual es poden descarregar textos del catàleg de l'exposició del 2009, que està esgotat.
