[/{caption}]

 

Per segon dia consecutiu, diumenge, el públic del Liceu va quedar noquejat amb la brillant interpretació de Lohengrin a càrrec del cor i l’orquestra del Festival de Bayreuth. Els solistes, amb l’excepció de Klaus Florian Vogt en el paper que dóna títol a l’òpera wagneriana, van brillar bastant menys que els dos conjunts.

Aquesta actuació confirma una cosa que el temps ha anat demostrant de mica en mica. El gran capital del Festival de Bayreuth és avui la seva orquestra i el seu cor, dins i fora del teatre de la ciutat bavaresa, com demostren les seves actuacions barcelonines i confirma la direcció de Sebastian Weigle.

Les veus wagnerianes, que en un altre temps eren l’atractiu del festival fins a assolir algunes d’elles la categoria d’autèntics mites (Lauritz Melchior, Wolfgang Windgassen, Astrid Varnay o Martha Mödl, per posar alguns exemples) ja no són en el turó verd. Naturalment, sempre hi ha excepcions, però aquella norma ha deixat de regir.

 

 

Klaus Florian Vogt interpretant 'Lohengrin' al Liceu, el 2 de setembre. A. BOFILL / GRAN TEATRE DEL LICEU.

L'orquestra i cor del Festival de Bayreuth al Liceu, durant la interpretació de 'Lohengrin' el 2 de setembre. A. BOFILL / GRAN TEATRE DEL LICEU.

Igualment ho va fer el protagonista. La millor veu, com ja s’ha apuntat, i a gran distància de la resta, va ser la de Vogt, a qui ja havíem vist al Liceu la temporada 2010-2011 interpretant Parsifal. La seva veu és molt particular. És una veu blanca que encaixa perfectament amb aquests herois wagnerians que no són ni al cel ni en la terra.

És una veu potent, dúctil, amb un fiato inacabable fruit de la seva dedicació en el passat a la trompa. Canta amb una seguretat aclaparadora a la qual suma una dicció claríssima. No fa patir mai. La seva versió del racconto en el tercer acte és de les que deixen sense alè l’espectador.

A Bayreuth, els repartiments de cada una de les produccions es mantenen normalment inalterables durant els anys en què l’obra continua en cartell. En canvi, per l’últim Lohengrin (també conegut com el de les rates), estrenat el 2010, hi han passat diversos cantants.

El primer protagonista va ser Jonas Kaufmann, substituït l’any següent i fins ara per Vogt. Hi ha hagut altres dos Telramund abans de Thomas J. Mayer que és qui actua a Barcelona. Per al paper d’Ortrud hi ha hagut les veus d’Evelyn Herlitzius, Petra Lang i ara Susan Maclean. Georg Zeppenfeld va ser el rei Heinrich, paper que ara canta Wilhelm Schwinghammer. I l’últim canvi ha estat en el paper de l’herald després de l’ascensió de Samuel Youn a protagonista en L’holandès errant, cantat ara per Ralf Lukas.

Thomas J, Mayer (Telramund) i Susan Maclean (Ortrud) al Liceu, el 2 de setembre. A. BOFILL / GRAN TEATRE DEL LICEU.

Tret de la substitució de Kaufmann, que va estrenar aquest Lohengrin, per Vogt, que es va incorporar al repartiment el 2011, pràcticament tots els canvis han estat per anar a pitjor i això es va detectar al Liceu.

Qui no ha canviat des del primer dia és Annette Dasch com a Elsa i això per a mi resulta un misteri, explicable únicament pel ganxo popular que la soprano té a Alemanya, on és també una estrella de la televisió amb un programa d’entreteniment, l’Annettes Dasch Salon.

No és que canti malament, canta molt bé, però no té una gran veu i mai aconsegueix emocionar. Resulta sempre d’una gran fredor. En aquest Lohengrin no és ni la dona atacada i enfonsada per les mentides dels seus enemics del principi de l’òpera ni la núvia agraïda després de ser salvada per un cavaller generós, ni l’enamorada, ni la dona feble i angoixada davant el misteri que envolta l’home amb qui s’acaba de casar. I Elsa és fonamentalment tot això.

En una representació escènica aquestes carències poden quedar més o menys dissimulades per l’acció, però en una versió de concert no hi ha dissimulació que valgui.

El públic del Liceu va premiar abundantment amb els seus aplaudiments i per aquest ordre cor, orquestra i Vogt. Per segona nit consecutiva els liceistes es van posar drets per agrair tanta riquesa musical. Ara queda la traca final, dijous, amb Tristan und Isolde.