Ferran Mascarell, Eva Wagner-Pasquier, Joan Francesc Marco i Katharina Wagner

S’ha dit una vegada i una altra que la vinguda a Barcelona del festival wagnerià és un fet històric, que només ha sortit de la seva seu de Bayreuth en tres ocasions i una d’elles ja va ser Barcelona, el 1955, i etcètera, etcètera.

¿Se n’han asssabentat els nostres polítics? ¿O és que els avergonyeix assistir a un teatre després d’haver apujat del 8% al 21% l’IVA dels espectacles? ¿No és aquesta una ocasió per promocionar Barcelona a la recerca d’aquell turisme cultural que les administracions diuen sempre que desitgen (encara que al final acaben preferint el de xancleta i tors nu)?

Tret del conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el regidor Jaume Ciurana, i dos expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i José Montilla, l’absència de polítics era espectacular. Ni de Barcelona ni de Madrid, considerant que el Ministeri de Cultura, Educació i Esports és qui aporta la subvenció més gran al teatre.

Hi eren, sí, el president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), Carles Duarte, i el director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Marçal Sintes i pocs més. La comparació amb l’aclaparadora presència dels nostres administradors, de la Generalitat i de l’Ajuntament, en l’estrena a Barcelona de l’últim espectacle de Le Cirque du Soleil és realment odiosa.

Una altra visió decebedora van ser les moltes butaques buides i, tret que es disparin les vendes a última hora, més n’hi haurà en les representacions de dimarts (L’holandès errant) i dimecres (Lohengrin). (El Tristany i Isolda de dijous està pràcticament venut encara que, a diferència de les altres dues òperes que es repeteixen, aquesta només es presenta una vegada).

Alguna cosa ha fallat en la promoció d’aquest esdeveniment. Assistir al Festival de Bayreuth a Bayreuth no és, com saben molt bé els aficionats, gens fàcil. La demanda d’entrades és tan superior a l’oferta que s’ha de fer una cua d’uns quants anys, a vegades fins i tot deu, per aconseguir una localitat.

Sens dubte, les dates gairebé vacacionals de la seva programació a Barcelona i la crisi hi deuen haver tingut alguna cosa a veure, però que el festival wagnerià per excel·lència vingui al Liceu, encara que sigui en versió de concert, havia de ser un atractiu més que suficient per vendre-ho bé i omplir el teatre.

El resultat de L’holandès d’aquest dissabte confirma que, tot i no ser escenificada, valia la pena assistir-hi.