Van Horn Zúñiga, Kaufmann (Don José) i Kozená (Carmen). FOSTER / SALZBURGER FESTSPIELE.

Avorrir-se amb Carmen és un delicte. Ho és doblement si el tedi es produeix al Festival de Salzburg. I això és el que passa amb l’òpera de Bizet dirigida per Simon Rattle al capdavant de la Filharmònica de Viena al Grosses Festspielhaus i interpretada per Magdalena Kozená i Jonas Kaufmann. Aquesta és una Carmen esbravada, sense gas, sense bombolles. Una Carmen descafeïnada.

Comencem per la batuta. Sembla com si Rattle hagués volgut defugir tots els tòpics considerats espanyolitzants de la partitura, però Bizet -i molt menys en la seva Carmen– no és Debussy per citar un compositor francès que el director britànic dirigeix amb mà sàvia. En aquesta Carmen La música flueix amb un tempo i unes dinàmiques que resulten estranyes a l’imaginari musical generat per aquesta òpera.

La mezzosoprano Kozená, que ha fet la seva carrera com a cantant mozartiana, debuta en el paper de Carmen. El canta amb una gran pulcritud vocal, però interpreta la cigarrera amb tan poca grapa, amb tanta poca identificació amb la terra, que, seguint amb l’exemple de Debussy, sembla més una Mélisande que una Carmen.

Quan en el segon acte, per exemple, parodia el sentit del deure de Don José (“Ta ra ta ta. mon Dieu! C’est la retraite!”), ho fa sense l’agulló que entranya la burla cruel. Així mateix, posa molt escàs dramatisme en un d’aquests moments de l’òpera que han d’estremir el públic, quan en el tercer acte les cartes li anuncien repetidament la seva mort i la de Don José (“encore!… Le desespoir!… Toujours la mort!”). Per descomptat, aquesta Carmen no és el diable que Don José diu veure en ella a l’inici d’aquest mateix acte. Ni per força ni per sensualitat.

Kaufmann és sens dubte el millor d’aquesta Carmen, per la seva veu i per la seva interpretació, malgrat que el plantejament general llima la passió de l’amor i del desamor. Per exemple, hi havia molta més passió a Peralada quan el tenor va cantar “La fleur que tu m’avais jetée” durant el concert que va oferir el dia 22 d’agost que el 25 a Salzburg en plena representació i amb la dona dels seus neguits amorosos.

Una escena del tercer acte de 'Carmen'. FOSTER / SALZBURGER FESTSPIELE.

Amb la de Kaufmann, una altra interpretació destacada va ser la de Genia Kühmeier en el paper de Micaela. És aquest un paper que acostuma a estar als antípodes del de Carmen. Si la cigarrera és un volcà, la noia de poble és tota mansuetud i apocament. No obstant, fa falta audàcia per anar-se0n a la muntanya a buscar els bandolers i aquesta característica del personatge que normalment s’ignora, el de la dona valenta, és el que dóna vida a la Micaela de Kühmeier que la canta amb molta elegància.

Del repartiment mereix una menció Christian van Horne com a Zúñiga. La resta no va estar a l’altura d’un Festival com el de Salzburg. No ho va estar Kostas Smoriginas (Escamillo), ni Christina Landshamer (Frasquita), ni Ranchel Frenkel (Mercedes), ni la resta de veus.

La posada en escena tampoc passarà a la història. La firma la londinenca Aletta Collins. Ha estat ballarina i el que fa bé és la coreografia. La seva carrera com a directora d’escena és més aviat breu. Pel seu origen professional i tractant-se de Carmen era d’esperar que hi hauria números de ball. I n’hi ha. Però més enllà d’omplir l’enorme espai del Grosses Festpielhaus, poc aporten a l’òpera.

Aquesta Carmen està situada a mitjans del segle XX, encara que no hi ha res que expliqui o justifiqui el canvi d’època. El decorat del primer acte és un magatzem de la fàbrica de tabacs on els homes (civils i militars barrejats) empaqueten les caixes. En el segon acte les muntanyes són substituïdes per un túnel de desaigüe d’una carretera i el tercer és més clàssic, situat al veïnat de la plaça de toros.

En aquesta producció, Frasquita i Mercedes són una bessones rosses tipus Pili i Mili, i el taverner Lillas Pastia és aquí la madama d’un bordell. I des que La Fura dels Baus es va imposar a Europa no hi ha producció que es preï en què no apareguin figurants penjats, també aquí hi ha uns contrabandistes que apareixen breument descendint per un forat.

El que hem dit, una Carmen esbravada i descafeïnada.