Cerca de notícies

Enquesta

El clarinet de Brahms

19/8/2012 |

 

 

 

Una vegada més, el Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, ens porta a l’escenari de la magnífica església de Sant Genís, excel·lents artistes com són Laura Ruiz al clarinet, Christoph Berner al piano i el Mandelring Quartet. Aquest festival, ja en la seva 32a edició, continua essent una punt de referència de la nostra terra i del país. Músics com Joaquín Achúcarro, Josep Maria Colom, Anne Sofie Von Otter, Maria Bayo, d’entre altres, han participat, a través del festival, en aquest triangle “compositor-intèrpret-públic”, tan necessari per la supervivència de l’art en general.

Laura Ruiz, amb el seu clarinet, va proposar un menú “alla Brahms”. De primer plat -però no per això el menys important- dues suculents obres considerades peces mestres del repertori per clarinet: les dues sonates en fa menor i en Mi b Major, op.120, per a clarinet i piano; i com un segon plat, el Quintet per a clarinet i quartet de corda en si menor, op. 115. Potser va ser necessari la temptativa de Brahms d’abandonar la composició perque l’any 1890 nasqués el Quintet per a clarinet i cordes (juntament amb el trio per a clarinet, celo i piano) i poc després, redescobrís, en la interpretació de Richard von Mühlfeld, el clarinet i la seva bellesa de sons i de colors, com a instrument solista. Va ser així com van aparèixer aquestes dues sonates, que esdevingueren per desgràcia les últimes obres de cambra que va compondre l’artista abans de la seva mort.

 

 

En la seva interpretació, Laura va aconseguir plasmar perfectament tota aquesta riquesa de colors i de sons en les que Brahms segurament pensava en el moment de compondre aquelles peces. Tot i que l’acústica de l’església no els ajudava massa, el duo piano-clarinet van aconseguir unir-se perfectament en un balanç equilibrat i clar. La part de piano és coneguda també per la seva dificultat tècnica, que Cristoph Berner va superar quasi aparentant el contrari. Cada un d’ells sabia quin era el seu lloc i quin paper tenien en la interpretació d’aquelles dues sonates, fent justícia a aquestes grans obres de cambra.

Amb el quartet Manderling, la jove clarinetista no va dubtar de canviar el paper de solista (a més, canviar de clarinet per fer servir el clarinet en La) per passar a ser un més del quintet –no per això menys important que els altres instruments.

El públic va respondre amb satisfacció a aquesta jove i talentosa ampostina amb grans aplaudiments. Al final van interpretar un tros de moviment del mateix Quintet com a bis: els postres del Menú “Alla Brahms”.

Maria Figa
Núvol. Castafiore