Escena de 'Departing Angel', de Bill Viola, projectat al Palau. KIRA PEROV

Amb tot, l'aposta del videoartista va resplendir de bellesa plàstica i assossegada en clara referència a l'univers espiritual que ofereix Bach, però la idea d'amalgamar les dues disciplines artístiques no va arribar a consumar-se davant part d'un auditori que no estava per la feina. Una llàstima: per uns quants es va perdre tota la màgia i el ritual que es pre­tenia.

Pel que fa a la resta, l'apartat musical va funcionar a un altíssim nivell, amb un cor i orquestra del Collegium Vocale Gent en òptim estat, que van fabricar un so de llei i de gran bellesa. Philippe Herreweghe, creador del conjunt, coneix bé la seva troupe, exigint-los la màxima autenticitat possible en el fraseig, en la intenció, en el dramatisme. Alguns membres del cor, a càrrec de parts solistes, ho van fer amb solvència en la seva gran majoria.

S'han de destacar les intervencions del tenor Mark Padmore, que va demostrar com a Evangelista un gran sentit del text amb una veu projectada i en perfecte estil, i, per descomptat, l'esplèndida aportació del baix Michael Nagy, com a Jesús, de veu esmaltada i pulcra musicalitat, i altres solistes vocals, tots en el seu punt.

Si hi va haver desacord entre faristols i cor -com en la coral que tancava la primera part-, la interpretació global d'aquesta obra mestra va tenir moments sublims. Al final, el públic, ja entregat a l'univers bachià, va aplaudir sense parar.