ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Bill Viola i Bach dialoguen al Palau

5/4/2012 |

 

El videoartista il·lustra 'La Passió segons sant Mateu' amb dos retaules

Una de les millors versions, si no la millor, de La Passió segons sant Mateu de Bach. I el més místic de tots els videoartistes: Bill Viola. Aquest és el programa que presenta aquesta nit el Palau de la Música en el marc de la seva aposta pel maridatge entre música i arts plàstiques que promou el cicle Palau 100. Philippe Herreweghe, especialista en partitures antigues, portarà la batuta que seguiran el cor i l'orquestra del Colle­gium Vocale Gent. I la imatge plàstica la posaran dos retaules en moviment de Viola, Emergence (2002) i Departing Angel (2001). De manera que «obres i música s'uniran per crear una experiència inoblidable», segons Víctor García de Gomar, adjunt a la direcció del centre i responsable de la iniciativa.

Imatge de l'obra 'Emergence' (2002), en què Viola reflecteix la iconografia religiosa.

Imatge de l'obra 'Emergence' (2002), en què Viola reflecteix la iconografia religiosa. BILL VIOLA, EMERGENCE, 2002. FOTO: KIRA PEROV

Els dos retaules es projectaran abans de cada part de l'oratori «com una reflexió prèvia per entrar en l'univers sonor i espiritual de Bach», explica García de Gomar. Un format bàsic perquè Herreweghe, poc amant d'escenificar les grans peces musicals, acceptés la iniciativa. Si s'haguessin projectat durant la interpretació, el mestre hauria «rebutjat» la direcció. Però en aquest cas «són dos vídeos bons, poètics, profunds i religiosos que casen molt bé amb la Passió i tenen la funció de posar el públic en context», afirma.

MÚSICS CREIENTS / En la base original del projecte figurava la idea de revisar la presentació de la Passió, i el nom de Viola va ser el primer a aparèixer. Tant pel fet de ser un referent en el món del videoart com per la seva mirada als mestres antics, especialment a Giotto i la seva Capilla Scrovegni, i a Mantegna i la seva Cambra dels esposos. A més a més, l'obra de l'artista -premi Internacional Catalunya el 2009- es basa en l'espiritualitat, l'humanisme, la ­reinterpretació de la iconografia religiosa i el tractament de temes universals com el naixement, la mort, el dolor i l'amor. Tot a ritme molt lent, gairebé congelat. Cosa que genera una estètica i una posada en escena molt adequada per preparar un públic molt més allunyat de la religió que el del 1729, quan la peça de Bach va ser estrenada.

Aquest distanciament místic de l'actualitat -i en el cas del públic d'avui també el desconeixement de l'alemany- fan més «difícil» transmetre «tota l'emoció d'aquesta música», apunta Herreweghe. Segons ell, el repte de l'obra no es troba tant en la dificultat tècnica -que n'hi ha, sobretot en dues àries executades amb violí- sinó a «fer arribar el missatge» de la peça. Per això, segons l'opinió del director, «per a un bon concert es necessiten bons músics i que siguin creients o, almenys, que ho siguin mentre dura el concert».

Aquesta nit no serà la primera vegada que Herreweghe dirigirà La Passió segons sant Mateu al Palau, ja ho va fer fa 25 anys. Ni que l'auditori acollirà aquest concert

-l'estrena espanyola de la peça va ser a l'edifici de Domènech i Montaner el 1921-. Però sí que serà la primera vegada que un artista visual ocuparà l'escenari, encara que no l'última. Els responsables del Palau prometen més diàlegs artístics.

NATÀLIA FARRÉ
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet