Agenda
Notícies
La soprano basca Ainhoa Arteta torna diumenge a l'Auditori de Girona, per cantar les Cinco canciones negras, acompanyada al piano per Albert Guinovart, en el concert commemoratiu del centenari del compositor gironí Xavier Montsalvatge que l'Orquestra de Cadaqués oferirà a la sala simfònica de l'Auditori de Girona (19 h). Prèviament, s'hi descobrirà la placa que donarà el nom de Montsalvatge a la sala simfònica.
Va conèixer en persona Xavier Montsalvatge? Quina ha estat la seva relació amb l'obra d'aquest autor?
No, a ell no el vaig arribar a conèixer, però sí a la seva dona. Pel que fa a la seva obra, va ser de les primeres coses que vaig interpretar com a recitalista, durant la meva estada a Nova York, fa més de vint anys. Em va descobrir Montsalvatge un pianista americà, però la meva gran inspiració per cantar el cicle de les Canciones negras va ser Victòria dels Àngels.
Les ha cantat sovint?
Les vaig començar a escoltar en discos de vinil que treia de la biblioteca, a Nova York. Vaig estudiar aquesta obra i em va enamorar. He cantat moltes vegades aquest cicle al llarg de la meva carrera, moltes, no podria dir quantes vegades. Recordo haver cantat les Canciones negras a Barcelona, davant la vídua de Montsalvatge. Va ser molt emocionant.
A Girona les cantarà molt ben acompanyada...
Sí, amb el piano d'Albert Guinovart, que ha participat en la banda sonora de The artist, premiada amb un Oscar. La meva aportació a l'homenatge a Montsalvatge seran les cinc Canciones negras. No tinc previst cantar altres peces en aquest concert, perquè la nit abans hauré cantat La bohème al Liceu i hi torno un parell de dies després, i no em puc excedir amb la veu.
Va trigar una mica a debutar en una òpera al Liceu, però ara en fa alguna de tant en tant.
Sí, la primera va ser Turandot, el 2009, i l'última fins ara havia estat, ara fa un any, la Carmen de Bieito. Espero poder fer moltes altres coses al Liceu. De fet, hi he fet diversos recitals i concerts, una activitat que sempre ha tingut molta importància en la meva carrera, més que no pas l'òpera. Per això, justament, he cantat molt les obres de Xavier Montsalvatge.
Quin tipus de reptes creatius plantegen les Canciones negras a una cantant lírica?
Aquestes cançons tenen una tonalitat més aviat de mezzosoprano, a la qual arribo ara millor que no pas quan vaig començar. Són cançons que no tenen un registre gens fàcil, sobretot per a una soprano. Montsalvatge va crear la música en funció dels textos poètics i això dóna a les cançons un color peculiar i, fins i tot, desconcertant. Per mi, les Canciones negras de Montsalvatge són una gran obra de l'art contemporani.
En els últims anys ha ofert diversos concerts a l'Auditori de Girona. Té una relació especial amb el públic gironí?
La tinc amb Catalunya en general, sobretot ara que ja fa dos anys que visc a Barcelona. Catalunya té una important xarxa de teatres i auditoris, alguns tan importants com el de Girona, i això facilita que hi actuï sovint, en més d'una ocasió com a part de les gires de l'Orquestra de Cadaqués. A més, puc dir sincerament que el públic gironí és magnífic i que se'l nota molt habituat a escoltar música.
Com ha dit, és una bona amiga de l'Orquestra de Cadaqués.
Sí, sempre m'ofereixen programes interessants, ja sigui amb Gianandrea Noseda, Jaime Martín o Sir Neville Marriner com a directors. Fa cinc o sis anys que col·laboro amb ells i ja sóc gairebé part del seu equip. És una orquestra de referència a nivell estatal i internacional.
I després de La bohème al Liceu, què vindrà?
Estic preparant un concert a Madrid amb la Filharmònica de Viena, en què interpretarem obres de Mozart, i també tinc previstes diverses òperes: Don Carlo, Adriana Lecouvreur, Falstaff i El tríptic de Puccini.
