El Palau Robert de Barcelona commemora el centenari del compositor i crític gironí Xavier Montsalvatge amb una exposició.
Irònic, crític, transversal i reflexiu. Aquesta és la imatge del compositor i crític musical Xavier Montsalvatge (1912-2002) que dóna l'exposició que a partir d'avui es pot veure el Palau Robert de Barcelona, amb motiu del centenari de l'autor que es compleix el dia 11.
La mostra recorre en tot just dues sales la biografia del compositor, però sobretot les seves influències artístiques, gustos i sobretot la seva obra. Es tracta d'una mostra
divulgativa que pretén donar a conèixer al públic un dels compositors catalans més importants i influents del segle XX.
A través de panells explicatius, fotografies, documents originals i algunes obres d'art, l'exposició vol anar més enllà dels aspectes més coneguts de Montsalvatge. El fill del compositor, del mateix nom, explica que el seu pare va tenir uns inicis “brillants, de gran èxit, sobretot a partir de les Cançons negres, però que aquesta circumstància va tapar bastant la resta de la seva trajectòria”. “Ell ho lamentava molt”, afegeix.
Així, l'exposició explica l'entorn en el qual va néixer i créixer el creador: una família molt culta gironina, que va donar ales al jove Montsalvatge per dedicar-se a les arts. De fet, l'autor es va plantejar ser pintor, més que músic, tal com demostra un autoretrat pictòric inclòs a la mostra. “A mi em van dedicar a la música, més que dedicar-me jo a ella, encara que tampoc no hi vaig oposar resistència”, havia dit Montsalvatge. Entre altres peces artístiquesque es poden veure a la mostra destaca un bust del compositor fet per l'escultor Manolo Hugué, que era amic de la família, i un magnífic retrat del pare de Montsalvatge fet per Celso Lagar.
Algunes partitures de Montsalvatge, pulcres i amb una cal·ligrafia musical molt clara ja que en les primeres èpoques els músics no disposaven de mitjans de reproducció, s'exposen a la mostra, i també cartes, dibuixos, llibres, i figurins i escenaris d'algunes de les seves òperes.
També es recorda la faceta de Montsalvatge com a autor de bandes sonores de pel·lícules, com ara les de Jaime Camino Las largas vacaciones del 36 i Dragon Rapide.
I com que fer una exposició sobre un músic sense música no tindria sentit, el visitant té l'ocasió de repassar la discografia més destacada del compositor amb un aparell que permet l'escolta a la carta.
Després de tancar a Barcelona, l'exposició, organitzada per la Generalitat i Acció Cultural Espanyola, viatjarà al Museu d'Història de Girona, al Círculo de Bellas Artes de Madrid i a la Julliard School of Music de Nova York.
La butaca del Palau, un espai d'aprenentatge
A més de compondre, Xavier Montsalvatge era també un teòric musical brillant. La seva tasca com a crític musical, en mitjans com els diaris El Matí i La Vanguardia i a la revista Destino, de la qual va ser director entre els anys 1968 i 1975, li servia com a aprenentatge. La butaca de Montsalvatge al Palau de la Música és una de les icones de la mostra, perquè, segons el seu fill, anar al Palau per escoltar concerts per després escriure sobre ells “era un esforç intel·lectual que acabava repercutint en la seva feina com a compositor”. Aquest doble vessant li va portar algun conflicte perquè, tal com recorda el fill de l'autor, “potser havia de fer una crítica dolenta d'un pianista que després havia d'interpretar una obra seva, però el meu pare era molt hàbil amb la ploma i les coses es podien llegir entre línies”.
Al voltant de la mostra, demà a la Filmoteca de la Catalunya s'estrenarà el documental Mig violí, una butaca i un piano, que s'emetrà al Canal 33 diumenge i l'1 d'abril a TVE 2.
Agenda
Notícies
