L'adéu a Tosca de Raina Kabaivanska
26/1/2004 |
La soprano búlgara actua avui al Teatro Real, dirigida per Núria Espert, en una única representació de l'òpera de Puccini.
La soprano búlgara Raina Kabaivanska va trobar-se amb el personatge de la gelosa i apassionada Tosca ja fa més de 30 anys. Ara, després de fer-la reviure als escenaris més de 400 cops, li diu adéu des del Real.
No va ser un amor a primera vista. Al començament, a Kabaivanska li va resultar difícil "trobar la veritat del personatge". A la soprano li semblava que la cantant Floria Tosca, amant del pintor Mario Cavaradossi i desig anhelant del sinistre cap de la policia romana, el baró Scarpia, era "una mica exagerada, en la gelosia, en l'amor i en la mort".
La clau per entendre el personatge que dóna nom a l'òpera de Puccini la va trobar, finalment, en la música. "Ella és una prima donna i sempre està actuant, sempre una mica per sobre del normal", explica la soprano, per qui aquesta forma d'afrontar el personatge també ajuda a entendre'l musicalment, ja que "Puccini amb la música ja caracteritza els personatges".
La seva Tosca
Tot i que satisfeta amb la direcció escènica de Núria Espert i amb el treball de les dues cantants que han encarnat Tosca, Daniela Dessì i Ana María Sánchez, Kabaivanska representarà aquesta nit al Teatro Real (en una despedida que ja es va produir fa dos anys a Parma, però que ara refà a l'espanyola) la seva Tosca, la que representa des de fa més de 30 anys. "L'intèrpret influeix en el personatge i la meva Tosca és orgullosa com jo, independent com jo ho sóc. I, això ja ho he dit mil cops, jo també seria capaç de matar un tirà, i avui dia n'hi ha uns quants", explica. El que no es pot fer és comparar la seva amb la Tosca de Maria Callas, a qui va conèixer quan ja no cantava, perquè "ella és allà dalt i nosaltres aquí: Callas era un fenomen vocal, l'he mirat sempre amb tanta admiració...".
Cap por d'envellir
Sense cap por de l'envelliment, amb 69 anys fets fa poc i sense voluntat de liftings, la soprano troba natural orientar la seva carrera cap a les masterclass (com les que ha ofert a cantants joves aquests dies al Real) i aboca la seva energia en la defensa dels joves que ho tenen ben difícil en un món del teatre. "Ja no és una questió artística sinó comercial". El futur de l'òpera, com el de qualsevol art, es troba per la soprano en "el foc sagrat". "L'Art és sempre en majúscula. La normalitat no fa bé a l'art, que és sempre una exaltació", assegura.
Marga Casado
Avui