Cerca de notícies

Enquesta

Llençar els diners per la finestra…

13/2/2012 |

 

A Napoleó li agradava molt l’òpera. Bé, no és clar si el que li agradava era escoltar-la i veure-la o que el veiessin a ell. El cas és que diuen que va dir que a l’òpera es llencen els diners per la finestra, però. es recuperen per la porta.

 

Ho recordava dissabte Serge Dorny, el director de l’Òpera de Lió, en una entrevista realitzada durant un entreacte de la retransmissió televisiva d’Il Trittico (Il tabarro, Suor Angelica i Gianni Schicchi) de Giacomo Puccini. I Dorny sap molt bé de què parla.

Un estudi donat a conèixer a finals de l’any passat sobre l’Òpera de Lió revela que per cada euro de subvenció rebut, el teatre genera 0,80 cèntims d’impacte econòmic a través dels espectadors (amb reserves hoteleres, restaurants i altres activitats comercials) i 2 euros d’impacte econòmic de la institució donant vida als proveïdors locals. És a dir, cada euro genera un retorn de 2,80 euros.

Amb un pressupost de 38 milions d’euros (vuit menys que el del Liceu), el teatre lionès rep 28 milions en subvencions dels quals el 60% els aporta l’ajuntament; el 20%, l’Estat; el 10%, la regió Roine-Alps, i el 10% el departament del Roine.

L’estudi desmunta el prejudici generalitzat que les institucions culturals que viuen bàsicament de subvencions no són rendibles. La cultura, i en aquest cas l’òpera, paguen.

En plena crisi del Liceu, això és una cosa que no haurien d’oblidar les nostres administracions més pròximes en lloc de manifestar desídia, reticència i en alguns casos desdeny, amb un teatre que és una de les escassíssimes institucions culturals de reconegut prestigi, dins i fora de les nostres fronteres, que tenim a Barcelona i a Catalunya.

Ara bé, l’impacte econòmic que genera l’òpera no es produeix per art de màgia ni de forma automàtica. Els bons resultats són obra de les persones adequades per als llocs que ocupen. En el cas de Lió, la figura del seu director general, Dorny, és fonamental. Aquest belga de 50 anys, va arribar a la ciutat del Roine i el Saona el 2003 i ho va fer amb un projecte per al teatre, però per al teatre dins de la ciutat, sota el braç.

L’òpera lionesa és una institució viva que acull activitats i públics molt diferents, dins i fora de les parets de l’edifici renovat per Jean Nouvel, en el marc d’un programa de desenvolupament sostenible.

En el terreny estrictament operístic és capaç de coproduir Le Nez, de Xostakóvitx, amb un gegant com és el Metropolitan de Nova York o de fer una pirueta intel·ligent amb el tríptic puccinià citat al principi. El teatre ofereix la possibilitat de veure juntes les tres òperes breus que el formen o de veure cadascuna de les tres aparellada amb òperes també breus de compositors contemporanis de Puccini, en un diàleg entre l’òpera italiana i la germànica.

Així Il tabarro forma programa amb Von Heute auf Morgen, de Schönberg, que també tracta de la infidelitat; Suor Angelica va de parella amb Sancta Susanna, de Paul Hindemith, totes dues sobre la repressió del desig, protagonitzades per monges desequilibrades.

Gianni Schicchi va de la mà amb Una tragèdia florentina, de Zemlinsky (¡una de les òperes víctima de les retallades imposades per la direcció del Liceu!), i el que uneix aquestes dues obres aparentment molt diferents és la presència de la mort a la ciutat de Florència, una ciutat que és sinònim de refinament. ¡No està gens malament la pirueta!

Potser no estaria de més que, donades les actuals i lamentables circumstàncies, algun dels pagans del Liceu truqués per telèfon a Monsieur Dorny per conèixer la seva disponibilitat.

Rosa Massague
El Periódico de Catalunya