Cerca de notícies

Enquesta

L'Orfeó Manresà representarà al Liceu un musical sobre el canal de la Séquia

13/1/2003 |

 

L'Orfeó Manresà actuarà el pròxim dia 15 de febrer al Gran Teatre
del Liceu de Barcelona per representar 'El Retaule de la Llum', un
musical de gran format que ja van estrenar l'any passat per
commemorar el centenari de l'entitat.

Més de quaranta actors, una història d'època marcada per les
passions i les lluites en una posada en escena espectacular són
algunes característiques d'aquest espectacle, que narra les lluites
entre el poder polític i religiós durant la construcció del canal de
la Séquia a Manresa, al segle XIV.

El musical està dirigit pel prestigiós músic Manel Camp i té una
durada de prop de dues hores, durant les quals s'escolten 16 temes
musicals. Els papers principals estan representats per els actors
Jordi Muixí, Xavier Mestres i Enric Llort.

Una de les característiques d'aquesta representació al Liceu és
que les entrades es vendran a preus molt assequibles, aproximadament
entre 6 i 24 euros.

'El Retaule de la Llum' és un musical inspirat en un fragment de
la història de Manresa en el qual es presenta una versió lliure dels
fets històrics d'entre 1337 i 1345. En aquell període, es va produir
un enfrontament, que va arribar a ser sanguinari, entre la ciutat de
Manresa, el rei Pere III el Cerimoniós i el bisbe de Vic, Galceran
Sacosta, quan aquest últim es va negar a cedir terrenys per construir
la Séquia, el canal que havia de fer arribar l'aigua a Manresa per
evitar la terrible sequera que es vivia en aquell moment.

Els interessos econòmics, la lluita pel poder i la terra,
l'instint de supervivència, l'honor i la lleialtat són elements clau
d'una història real que també inclou, en l'obra, una trama fictícia
amb una triangle marcat per l'amor i el desig que està format pel
bisbe Galceran, la seva protegida i un noble cavaller manresà.

El Canal de la Séquia, que es va construir al segle XIV, encara
proveeix d'aigua actualment a tota la ciutat de Manresa i a una part
de la comarca del Bages.

Europa Press