Cerca de notícies

Enquesta

Lawrence Foster. Retorn a la russa

25/12/2002 |

 

Obres de Txaikovski. Elena Baksht, piano. Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Director: Lawrence Foster. Barcelona, Auditori, 22 de desembre.


El primer programa amb què Lawrence Foster tornava a aparèixer al podi de l'OBC ja no com a titular sinó com a principal director convidat va tenir un marcat to festiu, tant per les dates (l'orquestra va felicitar a viva veu les festes al públic) com per les obres triades. Però seria un error gravíssim considerar un autor com Txaikovski com a només apte per a les ocasions on no cal escalfar-se gaire el cap. Bé, sí, la Marxa eslava és pura pachanga, però de la bona, i l'OBC no va perdre l'oportunitat per despentinar el personal sense por a l'efectisme, evidenciant, de passada, a Foster, que el conjunt segueix en forma.
El crescendo en qualitat de la sessió va continuar amb el Concert per a piano núm.1, un dels grans cavalls de batalla de qualsevol virtuós de pro que va trobar en Elena Baksht una intèrpret, si no enlluernadora, sí estimable. Per als amants de versions riques en testosterona, la pianista russa va oferir a canvi de força bruta un fraseig més basat en el recolliment intimista i l'expressivitat exacerbada, tant, però, que en la gran cadència del primer temps Baksht es va mostrar entotsolada en ella mateixa i la seva circumstància, estroncant la fluïdesa del discurs. Més encertat va ser el contrast entre simplicitat i enjogassament al segon temps, tot i que la seva articulació mai va ser al cent per cent nítida.
Tancava la sessió el segon acte d'El trencanous, una peça que pel seu caràcter de brillant successió de números coloristes de dimensions controlades és força adequat a les característiques de Foster: hi va haver climes suggerents (El cafè) i sana impulsivitat rítmica (Trepak), però també massa contundència, per no dir brutalisme, en alguns finals, com el d'un elegant Vals de les flors o l'Apoteosi conclusiva. L'orquestra va lluir a un alt nivell tant de forma conjunta com en els seus solistes, un nivell superior a l'encarregat d'editar uns programes de mà curulls de noms mal escrits i alguna falta d'ortografia.

Xavier Cester
Avui