La Sala de Cambra de l'Auditori arrenca sense els diners del ministeri
23/1/2004 |
La Generalitat i l'Ajuntament es comprometen a tenir-la acabada la tardor del 2006, tot i que segueixen negociant.
Després d'anys de discussions institucionals, Generalitat i Ajuntament han optat per començar a construir la Sala de Cambra de l'Auditori, tot i que el ministeri segueix sense aportar la part que li correspon.
"No podíem esperar més". Amb aquestes paraules es pronunciava ahir el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Ferran Mascarell, respecte a la negativa del ministeri de Cultura d'aportar el 50% del pressupost que li correspon per a la construcció de la Sala de Cambra de l'Auditori. Era un acte que tancava un interrogant obert feia anys: tindrem algun dia Sala de Cambra? La resposta era dalt d'un escenari de ciment armat i totxanes: un quintet format per músics de l'OBC, dirigits pel seu titular Enrest Martínez Izquierdo, interpretaven Call, de Luciano Berio, amb vestit de concert i casc al cap, davant l'atenta mirada dels paletes.
Projectada des del 1987, en què es va fer l'encàrrec a l'arquitecte Rafael Moneo de dissenyar un equipament musical per a la ciutat que contingués una sala per a música simfònica, una sala polivalent i una altra per a música de cambra, l'Escola Superior de Música de Catalunya i el Museu de la Música, ha costat més de quinze anys que es comenci a construir la Sala de Cambra -"agraeixo a aquesta l'oportunitat que m'ha donat de seguir venint a Barcelona", bromejava Moneo-. L'escull principal han estat, com gairebé sempre, els diners.
L'Auditori es va inaugurar el 1999 inacabat. Dotze anys d'obres i interrupcions que finalment van desembocar en la construcció de les parets de tot l'edifici, però només amb la Sala Simfònica i la Polivalent en funcionament. L'Esmuc, dependent de la Generalitat, es va deixar per a més endavant, així com el Museu de la Música, sota el paraigua de l'Ajuntament. Per a la Sala de Cambra no hi havia pressupost. En el moment de la inauguració, l'Auditori, adscrit inicialment al Plan Nacional de Auditorios que va quedar derogat abans que l'equipament s'acabés de construir, havia costat 46 milions d'euros, pagats, segons el conveni signat, pel ministeri en un 50%, la Generalitat un 25% i l'Ajuntament de Barcelona l'altre 25%. Faltaven encara els 9,3 milions per a la Sala de Cambra, a pagar: 2,4 milions l'Ajuntament, 2,4 la Generalitat i 4,5 el ministeri.
Negociacions encallades
Tres anys més tard, la Generalitat va donar el tret de sortida a la construcció de l'Esmuc, que haurà d'estar acabat la tardor d'aquest any, data en què s'hi traslladaran els alumnes. Aquests tres anys han estat el temps que l'Ajuntament i la Generalitat, i també el mateix Consorci de l'Auditori i l'Orquestra, han invertit a convèncer el ministeri que ha de fer-se càrrec del 50% del pressupost de la sala, segons el conveni signat. Les negociacions, però, segueixen encallades. "Aquesta tardor vénen els estudiants de l'Esmuc i l'obra major ha d'estar feta, ha arribat el moment límit", assegurava Mascarell. "Hi ha un desacord en la interpretació del conveni" signat entre les institucions, deia el regidor.
Amb tot, tant Mascarell, en nom del consistori, com Assumpta Bailac, directora general de Promoció Cultural de la Generalitat, es van comprometre a acabar les obres i a inaugurar la nova sala la tardor del 2006. Si es tancarà la negociació amb el govern central -amb el nou escull de les pròximes eleccions generals- o si es buscarà una segona alternativa, només el temps ho dirà. Els aficionats a la música, però, ja tenen un nou horitzó.
Marta Porter
Avui