Cerca de notícies

Enquesta

'Linda di Chamounix' torna al Liceu

21/12/2011 |

 

L'obra de Donizetti es fa a BCN al cap de 34 anys amb Juan Diego Flórez i Diana Damrau.

 

Dues de les veus més captivadores de la lírica actual, el tenor peruà Juan Diego Flórez i la soprano alemanya Diana Damrau, lideren un gran repartiment en la nova producció de Linda di Chamounix, que a partir d'avui fins al 8 de gener recala al Gran Teatre del Liceu.

No es muntava des de la temporada 1977-78, tot i ser una de les favorites del públic liceista. «Aquesta obra no requereix dues grans veus com la majoria de les òperes. Tots tenen rols de pes i costa molt reunir un equip que permeti fer una bona producció», va assenyalar Joan Matabosch, director artístic del coliseu de la Rambla.

Gairebé tot l'elenc debuta en el seu rol a excepció del veterà Bruno de Simone (marquès de Boisfleury). Per a Juan Diego Flórez suposa un repte adaptar-se al fraseig llarg del seu personatge, el vescomte de Sirval, un jove que s'enamora d'una camperola dels Alps, Linda (Diana Damrau). «A diferència de Rossini, autor d'unes òperes que són com el xampany i exigeixen una coloratura i virtuosisme gairebé esportiu i extrem, aquí el cant és més romàntic i va més lligat», apunta el tenor, que l'any que ve incorporarà al seu repertori Els pescadors de perles, de Bizet. «Requereix un gran control del diafragma i la respiració». I afegeix: «Quan cantes aquesta música entres en una espècie d'estat hipnòtic».

ATMOSFERA ONÍRICA / I això és precisament el que subratlla Emilio Sagi en la seva posada en escena. Recrea una atmosfera onírica als actes que transcorren al camp i aposta pel realisme a les escenes parisenques. «Les òperes del bel canto solen tenir arguments obsolets i febles. No he intentat buscar missatges estranys. M'he deixat endur per la música, per aquesta obsessió per la melodia capaç de crear atmosferes estranyes que em recorden les de Phillip Glass», explica Sagi.

Per a Damrau, estrenar-se en l'innocent i noble personatge de Linda és un somni fet realitat: «Disfruto cantant Linda perquè té una mica de tot. Hi ha coses de Rigoletto, de Don Pasquale i fins i tot de Lucia di Lammermoor per l'escena de la bogeria, encara que la de Linda és diferent», matisa la soprano alemanya.

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya